Ja està, s’ha acabat!

Ni aquest, que és el darrer post a bloc.cat, me l'ha deixat penjar amb tranquil·litat. Havia escrit un post d'acomiadament i ha "desaparegut" misteriosament.

En fi, que ho deixo, marxo del bloc.cat després d'intentar aguantar tot el temps que he pogut, però ja hi ha prou, no puc més amb els "no se encuentra el servidor" o amb els posts desapareguts, els comentaris duplicats o triplicats. Ho sento (i molt) però ja hi ha prou, s'ha acabat. Marxo, emigro, com molts d'altres han fet abans, fins que el bloc.cat torni a funcionar correctament. (I mira que m'agradaven els canvis i totes les prestacions d'aquest bloc!).

Ara em trobareu a:

http://unsalt.blogspot.com

[@more@]



3s comentaris

Gestió del temps

No ha passat un any i un dia, com deia, però ara vull parlar de la gestió del temps.

Ja ho deia aquell senyor que el temps és relatiu. Molt bé que ho sabia l'Einstein! I tant relatiu. Em sembla que no hi ha al món una cosa més relativa.

Per posar exemples més que coneguts: t'ho passes bé => el temps corre; t'ho passes malament => no hi ha punyetes de que passin els minuts.

Aquí no hi ha gestions del temps que valguin. Ja t'ho pots muntar com vulguis que un dia, amb el mateix número d'hores o minuts, faras una feinada increïble i, al dia següent, no passaras del primer intent. Què ho fa això? La inspiració, les ganes que s'hi posen, el clima, el cansament? O potser un cúmul de circumstàncies?

És impossible saber-ho, com és impossible gestionar-te el temps, sempre, sempre, surts perdent.

Per tant:

no existeix la gestió del temps

[@more@]



4s comentaris

Polítiques de gestió

La política de gestió es pot aplicar a tots els àmbits del món, tan laboral, com públic, com doméstic. Constantment estem fent política de gestió i no per això hem de ser polítics professionals.

Sense anar més lluny: jo cada mes, a partir del dia 28, faig política de gestió, sobretot económica i no me'n surto perquè normalment, el dia 18, com avui mateix, ja tinc he aconseguit fracassar amb la meva política de gestió financera i he acabat amb números vermells.

La qual cosa em fa pensar en dues coses: o sóc un gestor péssim o és que el meu sou és una merdeta. El primer punt, penso que no és el cas, bé una mica de forat a les mans sí que tinc; i el punt segon tampoc és cert ben bé, perquè comparat amb els sous que corren avui en dia, no em puc queixar. Llavors què falla? Suposo que una barreja de les dues coses i la suma de la hipoteca i del crédit del cotxe…

Què trist és haver-se de preocupar sempre de les maleïdes peles… bé, dels maleïts euros!

De les altres polítiques de gestió ja en parlaré d'aqui un any i un dia.

[@more@]



10s comentaris

El casc o el cap?

Al costat de casa meu estan construint un edifici des de fa gairebé un any. Però fa molt més temps que patim obres constants: primer van fer l’edifici de la meva esquerra, desprès el de darrera i finalment el de l’esquerra. Això és el que passa quan el teu edifici té quatre façanes i envoltat de jardins i estas en un barri on la majoria d’edificis són nous.

[@more@]

En fi, al que anava. Aquest, feliçment darrer edifici en construcció, és un caos. Vaig treballar durant uns anys com administratiu d’una constructora i tenia l’oficina a peu d’obra, així que sé de què parlo. Mai havia vist una obra tan desorganitzada, tan bruta, amb el materials abandonats a mig de carrer, voreres ocupades constantment per vehicles, per silos, plena de pols de ciment… la vorera del carrer peatonal que era vermella, ara és gris. Sembla ben bé com si el carrer fos seu, a vegades no pots ni caminar a prop de l’obra de tants materials, camions i cotxes com hi ha. Cal a dir que, d’això, ja m’he queixat a l’Ajuntament i que de tant en tant els fan el "toc" i milloren un parell de dies però després continuen igual.

De totes maneres això no és el més greu. El pitjor que he vist, o millor dit, no he vist, han estat els casc. No hi ha ni un treballador, absolutament ningun que porti casc o faci servir cap mesura de seguretat! Després passa el que passa i llavors tots a lamentar-se. Podria pensar que no hi ha aquestes mesures de seguretat a aquesta obra, però sé segur que sí que hi són. Llavors si hi ha un accident, de qui és la culpa? De l’empresa, de l’encarregat de l’obra per no fer cumplir la seguretat o dels propis treballadors que les tenen allà i no les fan servir?

Com he dit, vaig estar 5 anys en la construcció, jo ho tinc clar de qui és la culpa.

21s comentaris

Rebaixes?

Mentre feia les compres dels regals de Nadal via moltes coses per comprar-me (sí, ja sé: consumisme pur i dur) i en deia a mi mateix: "M'ho compraré quan hi hagi rebaixes". I comprava el regal amb la mirada a alló i això que volia.

Van començar les rebaixes i pensava d'anar-hi el primer dia però després em va fer mandra per la gentada que, de ben segur, hi hauria. I ara, tres dies després del començament, m'he oblidat completament de què era tot alló que volia comprar-me.

Senyal que realment no ho necessitava i que era un caprici pur i dur, consumisme en definitiva. Així que… estalviarem!

[@more@]

7s comentaris

La Cavalcada de Reis

Va haver una època en que les cavalcades de reis no em deien res, ja no tenia edat, però llavors van venir els meus nebots i em va tocar acompanyar-los. A partir de llavors vaig començar a fixar-me una mica més i després per altres qüestions encara m’he hagut de ficar-me una mica més. He vist cavalcades de diferents poblacions i a part, potser, de les poblacions més grans que fan una parafernàlia més exagerada (es nota que tenen més diners), les cavalcades tiren al cutrerio: carrosses deslluïdes, quatre gats a les comparses i uns reis i patges amb unes disfresses ridícules que és ben bé que els nens són nens i innocents per creure’s que ells són els reis, sobretot el Baltasar, tant difícil és trobar algun africà que faci de rei? Em sembla penós encara anar amb algú pintat de negre.

Sí, ja sé que a alguns llocs no es destina tants diners a la cavalcada, però per aquest motiu s’ha de fer servir la imaginació, que això és gratuït i es poden fer moltes coses amb pocs diners i que llueixin bé.

[@more@]

7s comentaris

El misteri dels carrets de supermercat – 3ª part (i final?)

Per això, una tarda quan el vilatà passejava la seva gosseta pel carrer, li va xiuxiuejar una idea a cau d’orella: s’havien de tornar els carrets als seus supermercats.

-Com ho faré? –va preguntar el vilatà –jo sol no puc.

-Sí, ja ho sé –va dir la vila –però si avisem a l’Ajuntament, ells sabran què fer i trobar la manera que no apareguin més carrets de supermercat al costat de netíssims contenidors soterrats o no.

-Tens raó! Això hem de fer i dir-ho a tothom de la vila, d’aquesta manera tot quedarà ben net i polit i podrem ser una ciutat exemplar a la comarca.

-Exacte! Ara em fas feliç.

I dit i fet. Al matí, abans d’anar a la feina, va passar un momentet per l’Ajuntament i els va dir el que passava cada matí quan sortia de casa. I va passar que es van quedar molt sorpresos perquè no se n’havien adonat de res perquè ningú, cap vilatà ni cap supermercat, els havia avisat del que succeïa i es va posar mans a l’obra.

Al dia següent, quan el vilatà va sortir de casa seva va poder comprovar com els carrets de supermercat abandonats al costat dels netíssims contenidors havien desaparegut i va córrer cap al primer supermercat que va trobar i el ve veure feliç i content: tenia tots els carrets al davant de la porta, ben posades en filera, esperant els primers clients del dia!

Els carrets havien desaparegut dels carrers tan misteriosament com havien desaparegut!

I el vilatà es va posar molt feliç i va anar a treballar content. Mai més va tornar a veure carrets de supermercat abandonats al costat de netíssims contenidors, que ara estaven encara molt més nets, però sempre li va quedar un dubte: qui havia abandonat els carrets de supermercat? Era realment un altre misteri i no ho van arribar a descobrir mai, però era igual perquè no van tornar a fer mai més. Aquella persona o persones, no se sap, quan es va adonar que els carrets eren un altre cop als supermercats, va entendre que eren més feliços quan els tornaven al lloc que els correspon després d’ajudar al vilatà a fer la compra, perquè d’aquesta manera pot tornar a ajudar un altre vilatà i no embrutar els carrers.

Finalment el poble que era vila i volia ser ciutat va aconseguir el prestigi que li faltava i el gran centre cultural.

 

[@more@]

2s comentaris

El misteri dels carrets de supermercat – 2ª part

Però vet aquí que al dia següent, al passar pel mateix carrer principal, al costat dels netíssims contenidors soterrats, va veure sorprès, que el carret de supermercat continuava allà, trist i abandonat, però això no era tot, si no que al seu costat, tant trist i abandonat com ell, hi havia un altre carret d’un altre supermercat.

Allò no podia ser normal, així que d’un plegat se’n va anar al supermercat a comprar alguna cosa per sopar. En arribar es va sorprendre encara més, doncs al entrar no hi havia cap carret per poder fer la compra amb comoditat i va haver d’agafar un cistell, amb rodetes, això sí.

El misteri augmentava més i més. Sobretot quan al tercer dia, al sortir de casa seva, el vilatà va descobrir que al costat mateix del seu carrer, en uns altres contenidors netíssims però no soterrats, hi havia un carret de supermercat abandonat.

Va començar a caminar cap a la feina esverat i a cada costat de cada netíssim contenidor hi havia, fent-li companyia, un carret, amb la seva moneda i tot!

Caminava i pensava que qui podia ser la persona que deixava abandonats tots aquests pobres carrets al mig del carrer, estava segur que algun supermercat o, potser més d’un i tot, estaria trist de veure com els seus carrets anaven desapareixen l’un rera l’altre. Però qui estava més trist de tot era el poble que era vila i volia ser ciutat perquè veia com, d’aquesta manera, els seus desitjos de ser una ciutat neta, bonica, amable, tolerable, solidària i cultural, podrien desaparèixer tan misteriosament com havien aparegut els carrets al costat dels netíssims contenidors.

[@more@]

Comentaris tancats a El misteri dels carrets de supermercat – 2ª part

El misteri dels carrets de supermercat – 1ª part

Hi havia una vegada un poble que no era ni massa gran ni massa petit, per això li agradava anomenar-se “vila”, el feia sentir més important que un humil poble, tot i que no tenia la categoria de ciutat, desitjava aconseguir-la amb totes les seves forces, però mentre això no arribava s’havia d’acontentar en ser vila.

Feia molts i molts anys sí que era un poble, i ben petit, però un bon dia va començar a arribar gent i gent i més gent d’arreu del país i, més tard, de l’estranger i tot. I es va anar omplint de cases i edificis, de parcs i jardins, de museus, teatres i biblioteques, de bars i discoteques, de botigues i supermercats, fins i tot un gran hotel i un hospital! Però encara no havia aconseguit ser ciutat i estava trista.

Un dia, ben aviat, en un racó de la vila va aparèixer un centre comercial, ple de botigues, restaurants i un cinema. Ja ho tenia gairebé tot per ser ciutat, només li faltava una mica de prestigi i un centre cultural. I això, poc a poc ho podia aconseguir amb facilitat.

Però un dia, de bon matí, quan un dels vilatans va sortir de casa seva per anar a treballar, com feia cada dia a la mateixa hora, va veure una cosa estranya al passar per un dels carrers principals, doncs al costat d’uns netíssims contenidors soterrats, hi havia aparcat, un carret de supermercat.

El vilatà va pensar que potser algú l’havia oblidat o abandonat i que aviat els del supermercat el vindrien a buscar. I va continuar el camí cap a la feina tan tranquil.

[@more@]

4s comentaris

S’ha acabat volar en català?

Fins ara era un defensor de Ryanair a l’hora d’agafar un vol de baix cost, sobretot per les avantatges que comportava tenir l’aeroport a sis quilòmetres. Però darrerament aquesta companyia, no sé si per canvis en la seva cúpula directiva o què, ha anat de mal en pitjor des de les vagues del seu personal.

La seva darrera "ficada de pota" amb l’excusa d’economitzar costos, ha estat eliminar idiomes del seu web que considera totalment prescindibles i, com no, ha tocat el torn al català ja que segons ells, els catalans ja parlem espanyol, per tant no ens fa faltar llegir-ho en el nostre propi idioma ¿?

Si això m’emprenya, per la part que em toca, el que ja trobo escandalós és que Ryanair, una companyia irlandesa, hagi eliminat també l’irlandès també del seu web. Diuen que el tornaran a posar però no han marcat cap data, la qual cosa em fa pensar que no ho faran.

Potser haurem de canviar de companyia de vol i mirar, per exemple, Vueling, on podem fer les reserves en català, encara que haguem d’anar fins a Barcelona.

[@more@]

16s comentaris