De quan l’esperança deixa de ser de color verd

De què estaran fets els somnis, d’esperances o de frustracions? O dit d’una altra manera, què passa quan els somnis es desfan com la boira al llevar-se el dia? I saps que no podras veure el sol, que la seva llum no et donarà l’escalfor…

[@more@]

que tant necessites.

I penso perquè és tan dificil, de vegades, ser feliç. No vull coses materials (sí, d’acord, vull un cotxe), necessito sentir-me bé amb mi mateix, saber que valc per fer el que m’agrada i deixar de sentir-me malament per no descobrir el meu camí, el meu destí, el meu lloc en aquest món ple de Salts.

Avui una amiga (o més ben dit: una coneguda) m’ha fet una pregunta amb tota la seva innocència (o mala llet perque amb ella mai sé a què atenir-me): "-Com van els contes? Ja has guanyat algun premi?"

No senyora, no. No he guanyat cap premi, no he publicat cap conte, no he publicat cap novel.la! I avui no era el millor dia per preguntar-me això. Avui esperava una trucada que no s’ha produït, avui m’havien de dir si havia guanyat un premi important per mi. Avui se m’han desfet els somnis. Avui l’esperança ja no té color de maragda. Avui l’esperança i els somnis s’han tornat del color del carbó. Avui són amargs.

Avui he pensat: "Sempre em quedarà Paris". Quin consol!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: De quan l’esperança deixa de ser de color verd

  1. isnel diu:

    Mira bé per la finestra. Ara. No triguis ni mig segon. I fes el favor de mirar-te bé aquests somnis que volen per l’espai. Fixa’t com han recuperat la maragda i han perdut el carbó. Au, vés, no triguis.somnis

  2. Ferran diu:

    L’esperança no deixa mai de ser verda, som nosaltres que la veiem més fosca. Però després d’un somni, sempre en ve un altre. Ara no hi ha hagut premi? Això no vol dir que no n’hi hagi d’haver en un altre moment: si no et rendeixes, és clar.

  3. noieta diu:

    els somnis estàn fet per anar-hi al darrera!!!!!!! i quan ja els has atrapat tenir-ne de nous

  4. isnel diu:

    Com et rendeixis, em sentirás!!!

  5. acollida diu:

    I d’on ho has tret, que en els jurats dels premis literaris hi ha gent competent? D’on ho has tret que es llegeixen les obres de dalt a baix, amb l’interès que es mereixen? D’on ho has tret que la qualitat literària passa pels premis literaris? Els grans autors literaris han perdut molts premis. O, senzillament, no s’hi han presentat. Au, vinga. Els somnis personals estan per damunt de tot això! Només faltaria!

Els comentaris estan tancats.