2007

O, com a mínim, sigui igual que el 2006!

[@more@]



32s comentaris

El vers de Nadal

S'està perdent la tradició dels més petits de dir el vers de Nadal durant el dinar de Nadal?

Aquella tradició tan bonica dels nens repel.lents recitant una i una altra i una altra vegada el mateix vers que el primer cop fa gràcia i el segon ja penses que perquè no ho suporten el seus pares solets.

En fi, no sé si és perquè els meus nebots "passen" dels versets o perquè aquesta tradició ja no es porta, la qüestió és que me'n lliuro de fa uns quants anys. Però com avui estic una mica "així", he decidit fer jo un verset de Nadal:

Arriba el Nadal

En un corral

I en una establia

Això ens omple d’alegria!

Caminar pel carrer il·luminat

Amb el cap una mica al·lucinat

Per l’ambient

I la gent

Desig d’amor i pau

Que de seguida cau

A l’oblit del dia a dia

Arriba el Nadal

Anirem al corral

Està clar: millor que em dediqui a una altre cosa![@more@]



11s comentaris

Telefonia mòbil

M’he de canviar el telèfon mòbil perquè fa una mica de pena, fins la tapa s’aguanta amb celo. I aquí és quan comença l’odissea: al mercat hi ha milers de telèfons mòbils amb milions de prestacions diferents a quina més complicada.

Però jo no vull un telèfon que em serveixi per muntar a cavall, vull un telèfon que em serveixi per trucar, per rebre trucades i per enviar sms, res més. Fins aquí tampoc és massa complicat de trobar i, fins i tot, econòmic. El problema ve quan busques que el teu mòbil, un instrument al qual fas servir cada dia, et parli en català.

Fins ara tenia un Siemens i estava encantat perquè cada dia al mati em deia "Bon dia" i pensava canviar-ho per un altre Siemens que també en digués "Bon dia", però resulta que des del juny del 2006 la marca Siemens ha deixat d’incorporar el català entre els idiomes dels aparells. Perquè? Em pregunto. Tanta memòria ocupava tenir aquest idioma o és que molestava? I el que m’emprenya més és que després consultes les opcions de menú d’idioma i trobes llengües totalment desconegudes que deuen parlar quatre persones i totes de la mateixa família. Perquè ens discriminen d’aquesta manera? Som un poble de 7 milions de persones! No estem parlant de quatre arreplegats. I encara em de sentir-nos a dir que són "ells" els que estan discriminats.

Tan difícil és aconseguir tenir un mòbil que parli el mateix idioma que jo sense deixar-me el sou d’un mes en comprar un aparell? Al final sempre hem de claudicar i això m’emprenya moltíssim per la impotència de no poder fer res més que aplicar el meu dret al "pataleo".

 

[@more@]



16s comentaris

Un raig

Em desperto al matí i un raig de sol acarona el meu cos: avui serà un bon dia.

 

[@more@]

2s comentaris

Digues-me què llegeixes!

Torno del pont, de donar una bona volta pel Pais Basc i em trobo que des de La Panxa del Bou i des de Babèlia, m'han deixat una bonica feina en forma de meme que em disposo a contestar tot seguit:

Primer les instruccions: Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.

(Com el que tinc al costat és el diccionari vox català-castellà, he agafat el que tinc a la tauleta de nit). Així el resultat és el següent:

"No hi ha cap night club al món que t'hi puguis estar gaire estona sense una mica de licor per emborratxar-te. O sense una noia que et deixi realment fora de combat."

Sí, ja sé que hi ha més d'una oració, però com la cinquena era la penúltima del capítol…

El llibre: El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger en l'edició de butxaca de l'Editorial Empúries amb revisions de Salinger dels anys 1945-16-51-73-74 i 79 i traducció de Josep M. Fonalleras i Ernest Riera.

I aprofito l'avinentesa per ensenyar el lloc on vaig passar el meu aniversari (el real, no el robat):

 

[@more@]

8s comentaris

Pont

Sí, sí, me'n vaig de pont o d'aqüeducte, com es vulgui dir fins el dia 11!

pont

 

[@more@]

Com cada any, m'agrada celebrar el meu aniversari (espero que no me'l robi ningú)), en una ciutat diferent. Per tant, si no hi ha res en contra, faré els anys (uns quants) el proper dia 10 a Bilbao.

Bones mini-vacances a qui les faci!

19s comentaris

Engrescat de nou

Després d'una temporada paralitzat pel viatge a Guatemala, pel retorn i tot el que m'ha passat des d'aleshores, aquest cap de setmana he aconseguit tornar-me a posar i recuperar el llibre que havia començat a l'estiu. També és cert que en aquest temps no he deixat d'escriure i que, fins i tot, vaig acabar una história que pot ser inclosa en un projecte catalano-centreamericà força interessant, però tenia ganes de continuar aquella novel·la amb la qual havia agafat força embrancida i que anava postposant per altres ocupacions més o menys interessants o, simplement per desídia. Però ara no, m'he posat amb ganes i espero que duri.

D'altra banda estic feliç perquè després de tres anys d'haver acabat la carrera, torno a tenir carnet d'estudiant: a la meva edat! Al menys que serveixi per alguna cosa el post-grau al que m'he matriculat i no només per tenir un títol més penjat a la paret.

Per cert, m'he de comprar mitjons.

 

mitjons

[@more@]

19s comentaris

Saló del llibre-2

El Saló va ser tranquil, més o menys com ja m'havien avisat, però pel que veig, la tarda va ser molt més profitosa, si ho arribo a saber m'hi torno a passar un parell d'horetes més!

Logo Saló Llibre

Realment va ser una experiència enriquidora, no tan pel nombre de llibres venuts o signats (que, d'altra banda en vaig vendre i signar més que escriptors consagrats que també publiquen en aquesta editorial i que ara no anomeraré per no ferir susceptibilitats) sinó per veure la cara dels nens quan l'editora els ensenyava el llibre i els deia que l'autor era jo, se'l il·luminava la cara i deixaven anar una bateria de preguntes difícils de contestar totes a l'hora.

Això va ser el millor de les 3 hores que em vaig passar al saló. Un dia de cada dia, al matí, el saló estava literalement assaltat per les escoles i pel públic professional (editors, il.lustradors, dissenyadors, llibreters…) però de públic general ben poc. M'imaginava el saló amb més moviment, més actiu, amb més actes, més gent i això em fa plantejar que la cultura, en general, interessa poc a la gent. Però per sort la majoria dels nens que vaig veure els agradava mirar els llibres, les portades, els colors i alguns es lamentaven de no portar diners i no poder comprar molts llibres. Comentaris com aquest que vaig escoltar fa reneixer l'esperança d'una societat més inquieta culturalment parlant.

 

[@more@]

18s comentaris

Saló del llibre

Després de l'èxit de la presentació del llibre a Girona, demà divendres 24, a partir de les 12 del migdia, seré al Saló del Llibre de Barcelona per a qui vulgui passar-se a que li expliqui les "intimitats" de L'aniversari robat.

Això conitua imparable i, mentre sigui així, ho disfrutaré al màxim! Com deia l'Andy Warhol: tothom té els seus 15 minuts de fama a la vida. Els meus ho són ara i els he d'aprofitar.

 

[@more@]

18s comentaris

Mossos

Aquest matí he anat a la joieria on vaig habitualment (a canviar la pila del rellotge o la corretja, res més, no penseu) i que fa just una setmana van assaltar de forma violenta, van lligar a la dependenta i van robar més de dos cents mil euros.

Bé, doncs avui havia d'anar perquè se m'ha acabat la pila del rellotge i l'havia de canviar. Just quan anava, davant meu entraven dos armaris, vull dir, dos tios vestits amb texans i caçadores velles, cabells llargs i una maleta. I he pensat: "un altre cop van a atracar?" Però com sóc una mica irresponsable, jo cap a dins.

Un d'ells, el més pelut, em mira de dalt a baix, estudiant-me i ho he vist clar, no ha fet falta que ensenyessin la placa, eren mossos d'esquadra de paisà que li portaven a la noia un retrat robot del sospitòs i que ella ha reconegut de seguida. Com el mosso continuava estudiant-me (no sé si perquè li semblava sospitòs o perquè volia lligar amb mi) he anat cap a l'altre dependenta, li he demanat la pila i de seguida que me l'ha canviat he marxat sentint la mirada del poli al clatell.

Em sembla que mai a la vida m'havien estudiat tan intensament i, cal a dir, que jo també me l'he mirat, a veure què es pensava! Que per "pintes" ell les portava molt pitjor que jo que anava ben guapo amb les meves sabates de vestir, els pantalons negres i el meu abric comprat a Paris. "Habrase visto!" Com si jo fos un delinqüent en potència. De totes maneres no m'he sentit malament ni ofès, al contrari perquè estaven sent molt amables amb qui ho havien de ser: amb la noia assaltada.

 

[@more@]

4s comentaris