Ahir vaig anar al dentista i no sé que em va fer més mal, si la injecció de l’anestèsia, el remenament que em va fer a la dent que se m’havia trencat o la factura que em va donar al sortir.
[@more@]I és que anar al dentista és preparar una bona cartera i saber que aquell mes arribaras a finals amb el compte del banc amb números ben vermells, com la sang que et treuen.
Normalment no et fan anar un dia i prou, no. Aixó seria massa barat! Has d’anar un dia i un altre i un altre i tot per una dent trencada. No us vull dir el pressupost que m’han fet, però sí que us diré que la paga doble d’aquest mes de desembre passarà directament de la meva empresa a la butxaca del dentista. Qui espera un regal de Nadal de la meva part, haurà de continuar esperant fins la paga del juny com a mínim.
Quí em manaria a mi menjar Chupa-chups! I és que no és el primer cop que menjant-ne un se’m trenca una dent i tot i així no escarmento. Però és que estan tan bons! Sobretot el de síndria i el de cireres.
La factura. El que fa més mal és la factura. Per cert, no te la podria pagar el senyor xupaxups? ;p
Òstima, els dentistes! A mi també se m’ha trencat un queixal, aquesta setmana! I ja tremolo.
M’hi he passat temporades tan llargues, anant-hi un cop cada setmana… Fins que la meva dentista i jo ens hem fet amigues. Sempre em diu (i crec que té una mica de raó) que el lloc on treballa un dentista és un petit quiròfan. Amb instruments minúsculs, però quiròfan, a fi de comptes. Amb aparells sofisticats i amb tota l’antisèpsia necessària, i que això és caríssim de mantenir.
Suposo que té raó, però òndia, la butxaca, com es queixa!
El meu dentista és també es posa molt content quan em veu. Clar, li pago part del seu sou! Sort que si més no, és atractiu.
Je, je, je… Doncs mira…