Arxiu mensual: novembre de 2005

Pais Valencià – Catalunya

Mira que arribem a ser ruquets els humans! Ens agrada fer polèmiques d’allà on no les hi ha! Feia temps que no em sentia tan ben tractat a una ciutat diferent de la meva. He de reconèixer que vaig anar … Continua llegint

15s comentaris

Miquelet, espera’ns!!!

Sí, sí, Miquelet, espera’ns que demà venim a coneixe’t. Volem comprovar de primera mà que els valencians i els catalans, som germans, encara que els politics ho vulguin negar. Però qui son aquests? Representen realment a la gent que governen? … Continua llegint

8s comentaris

Velles amistats

Hi ha amistats que es resisteixen a morir tot i l’interés que, de vegades conscientment o inconscient, hi poses de la teva part. De vegades, amistats que de cap de les maneres voldries perdre, s’escorren com la sorra de la … Continua llegint

11s comentaris

A la recerca de la cretivitat perduda.

Inconscientment ho sabia, sabia que escriure un post sobre la meva vagància, sobre la meva crisi creativa, em serviria de catarsi i em faria posar les piles. I així ha estat. Des d’aquell post que (si bé en el blog … Continua llegint

11s comentaris

A petició de…

l’Elisenda Camins vermells que porten cap a mons fascinadors per explorar: [@more@] Tweet

5s comentaris

Crisi creativa

Un comentari de Noieta al meu anterior post m’ha fet pensar perquè té tota la raó: darrerament faig post tipus dietari copiant les sentències del dietari o com l’anterior, copiant un dels deures d’anglès (per això està a la categoria … Continua llegint

10s comentaris

What public holidays do you have in your country?

The most important for me is the last day of the year because I do a great party with my friends. We go at friend home to dinner. The evening meal are always special. You know: an aperitif; the first … Continua llegint

4s comentaris

Dietari 28

La llavor de la veritat pot trigar en florir, al final, però, floreix de totes totes. Gregorio Marañón [@more@] Tweet

10s comentaris

Preparant el dinar

De vegades m’encantaria que casa meva fos una mica com aquella de la sèrie Friends, plena d’amics que entren i surten amb tota confiança, sense que sigui necesària una invitació a venir. Però ja sabem com som els catalans, que … Continua llegint

15s comentaris

Assassinant conills

No m’havia passat mai, amb la quantitat d’anys que fa que condueixo, però ahir a la nit devia tocar. Anava conduint tant tranquil per la carretera, de nit, quan se’m creua un conill pel davant i no vaig poder fer … Continua llegint

13s comentaris