Hi ha amistats que es resisteixen a morir tot i l’interés que, de vegades conscientment o inconscient, hi poses de la teva part.
De vegades, amistats que de cap de les maneres voldries perdre, s’escorren com la sorra de la platja a la mà.
Potser les dues coses son el mateix i l’únic que varía és el costat en que estas tu mateix. El que sé és que no m’agradaria estar en la primera opció i fer-me pesat intentant donar vida a una amistat morta o sense cap futur.
[@more@]
Si una amistat no té futur és millor adonar-se’n… Com diu la cançó: «una retirada a temps sempre és una victòria».
1 petó!
Es mooolt trist perdre amistats per no trobar el moment de agafar el telefon i fer una trucada…pero el temps no espera a ningu!!!
Ben mirat, tan fotuda és una cosa com l’altra. Saps? M’agrada molt ser amiga teva.
ara m’has fet pensar en una amistat que, mira, més em val haver perdut.. esclar que també n’hi ha d’altres que se les emporta el vent.. i no vull començar a fer una llista perquè m’acabaré deprimint :]
abraçades amistoses!!
Aixo em passa amb els amants, hi ha que vull oblidar i no paren de trucar-me i hi ha que voldria recuperar com l’Ahmed pero han quedat ja molt lluny de la meva vida
doncs a mi un cop em va passar que tenia una relació cordial però poca amb una companya de feina i un dia que estava molt cremada vaig estar parlant amb ella. La noia es va interessar per ajudar-me en una injustícia de peles que tenia a la feina i… va funcionar!
No saps mai com reaccionarà cada persona quan necessites ajuda. Fins i tot qui no t’esperaves pot ser la que més t’ajuda!!
(uiii s’ha entès??? es que avui estic una mica espessa, i més a aquestes hores!!)
El concepte pur d’amistat, s’ha d’entendre lliure i sense condicionants. No podem pretendre que d’ella en pengi cap enfilall de clàusules contractuals —encara que sigui en sentit figurat—, doncs, els contractes, obliguen a les parts.
Soc especialista en intentar recuperar amistats que no existeixen… i no me’n adono de que tot i que per molt que jo vullgui no existiran mai si l’altra persona no vull…
Llavors em sento malament i ploro, però me’n adono que no és culpa meva… I desprès d’uns mesos me’n recordo de nou i intento tornar a recuperar aquest amistat… per trobar-me un altre cop amb la impossibilitat…
És dur… t’entenc perfectament
Ei pensador , estic d´acord en que no ha de ser contractual , el problema arriba quan tot i voler mantenir una amistat que ja no es propera , es a dir ja es a un altre escola , a un altre feina , a un altre poble….el maleit temps i la inercia de la vida fa que quan t´en adones ja ha pasat massa temps que no hi tens contacte i no pas perque falta de apreci…
La cosa més difícil d’administrar, l’amistat. Crec que és el llibre de la Saviesa el que diu «Qui té un amor, té un tresor.» I, de vegades, no ho sabem fins que no el perdem.
Eis Fredreric torno a deixar petjada altre cop per aquí :p.
Doncs, la segona opció tmb és molt fotuda… veure que per culpa del temps, o de la distància aquella amistat s’està separant fa molt de mal.. Snifff!! :'(