Arxiu mensual: febrer de 2005

Aquesta és una dita que vaig sentir fa molt de temps en una pel.lícula d’aquelles de filosofia barata tipus Karate Kid, Flashdance o alguna de semblant. [@more@] Avui ja no sé si creure-m’ho perque, de vegades, se’m fa molt feixuc … Continua llegint →

Avui ha estat genial, m’he despertat a les 7:54 del mati, tenint en compte que començo a treballar a les 8:00, m’he hagut espavilar una mica, però sense estressar-me, no fos cas… [@more@] En definitiva, desprès de passar-me la resta … Continua llegint →

Avui he trobat la foto del meu àngel de la guarda, no es veu gaire bé, però ja se sap, aquests éssers són una mica tímids.[@more@] (post de parides nocturnes i altres històries) Tweet

Obro el dietari i miro la frase del dia, crec que va bé amb el meu anterior post, sobretot la darrera part, encara que una mica revolucionari, doncs no en va és d’en José Martí, l’inspirador de la revolució cubana: … Continua llegint →

Vinc de fer la sessió cinquena del voluntariat lingüístic i, ara deprès de tantes trobades amb el noi hondureny, comença a obrir-se i explicar-me coses del seu pais, de la seva vida… [@more@] Avui l’he fet feliç, quan he portat … Continua llegint →

Feia molt de temps que no m’avorria tant al cinema, ni tansols amb l’Alexandre de l’Stone. Ja havia llegit el llibre d’en Baulenas temps enrera i no em va agradar gens, però vaig pensar que en Ventura Pons podria fer … Continua llegint →

Aquesta vegada no en diuen "regularització", sino "normalització", però el fet és el mateix, milers d’immigrants amb esperances renovades de poder estar de forma legal al pais, d’establir-se definitivament i formar una familia o de portar la seva. [@more@] Diuen que … Continua llegint →

La setmana passada estava a casa del meu nebot de 8 anys i, és clar, el que vol sempre de mi, és jugar al que sigui i per aixó em va portar a la seva habitació on hi ha un … Continua llegint →

Aquest mati, quan m’he llevat i he obert l’armari per decidir quina roba em posaria per anar a treballar, l’he vista allà penjada, una mica morta de fàstic i he pensat: "Què carai!" [@more@] I en lloc de vestir-me com … Continua llegint →