Procés de normalització

Aquesta vegada no en diuen "regularització", sino "normalització", però el fet és el mateix, milers d’immigrants amb esperances renovades de poder estar de forma legal al pais, d’establir-se definitivament i formar una familia o de portar la seva.

[@more@]

Diuen que si compleixen tots els requisits demanats tindran els papers segurs per un any. Un d’aquests requisits és tenir un empadronament d’abans del 7 d’agost del 2004 i, que passa si el tenen del 8 d’agost? Doncs que ja no tindran papers per molt que tota l’altra documentació la tinguin més que correcte. No és una mica injust? A aquestes persones, per un dia, veuran les seves il.lusions desaparèixer.

Hi ha casos de tot, aquests dies he vist milers: gent honrada; gent desesperada; gent il.lusionada; gent agraïda; gent esperançada… No us podeu imaginar la cara que posen alguns quan els dónes el paper que els fa falta, una cara de felicitat extrema i només per un paper. Però també hi ha d’altres casos, aquell senyor molt fosc de pell, de gairebé dos metres d’alçada, amb una musculatura superdefinida que, davant teu, es posa a plorar perque es va empadronar per primer cop el 10 o el 15 o el 20 d’agost i sap que no tindrà papers i que si ho intenta li obriran un ordre d’expulsió automàtica.

Però també hi ha d’altres casos, gent que veus que intenta fotre-te-la, que vol el paper encara que no tingui cap posibilitat de "normalització", gent que ja intueixes que no és "trigo limpio". I desprès la policia et comenta: "s’estan falsificant certificats d’empadronament per 2000 euros i contractes de treball per 3000". I penses: "ara ja sé perquè aquell volia el paper tant sí com no".

Em fa ràbia que quatre desgraciats lladres i estafadors se n’aprofitin dels pobres il.lusos que es pensen que d’aquesta manera aconseguiran els seus somnis i que no puguis fer res per evitar-ho. Pagaran 5000 euros hipotecant-se més del que ja estan per una cosa que no els servirà de res, perque aquestes falsificacions són una estafa. I, a sobre, es veuran amb una ordre d’expulsió.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Procés de normalització

  1. isnel diu:

    Mira, Frederic, cada vegada les injustícies d’aquesta mena em revolten més i més. Perquè sóc pacífica, jo, eh? que, si no, engegaria quatre trets a canvi de res i em quedaria la mar de descansada, ja veus.

  2. JosepArnau diu:

    M’ha agradat conèixer el que et trobes dia a dia al teu lloc de treball, sobretot fins al tercer paràgraf, a partir d’aquest conèixer el que succeix ja fot més. És realment trist que per uns dies de marge el teu futur pugui canviar tant. Ja no tant sols això, és molt trist que per haver nascut 30 kilometres més lluny que d’altra gent, aquests tinguin una vida tant i tant diferent.

  3. joan diu:

    reconec el que tu contes perquè cada any passen per les classes de castellà i valencià centenars de persones com les que descrius, esperançats i amb la brillantor als uuls d’aprendre una llengua que els permeta comunicar-se i trobar el terball i la vida que han vingut a buscar. Al cap d’uns mesos la brillantor desapareix, ja saben parlar més o menys, però ara treballen si poden, explotats malvivint on poden, al carrer o amb pisos amb 10 0 20 persones més, pagant el que deuen a qui els ha enganyat al seu pais i enyorant la familia i la vida que han deixat arrere. Qui els ha venut el paradís? Quin paradís els han venut? Jo ccrec fermament en al llibertat de les persones a treballar, viure i estimar on, amb i com vulguen o com puguen. Crec que la terra no pertany a ningú, però això no ho creuen els estats. Resulta deplorable i moltes vegades terrorific veure eixa mirada perduda en un ésser huma.

Els comentaris estan tancats.