Harry Potter i la pedra filosofal

La setmana passada estava a casa del meu nebot de 8 anys i, és clar, el que vol sempre de mi, és jugar al que sigui i per aixó em va portar a la seva habitació on hi ha un munt de joguines. Be, de fet, el seu joc preferit, com a gairebé tots els nens de la seva edat (i algun de molt més gran) és la Playstation 2. Però aquell dia em volia ensenyar, tot orgullós, que s’havia acabat de llegir el llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.

[@more@]

Ell és un nen a qui li agraden més les ciències que les coses de lletres, però darrerament està descobrint el plaer de la lectura. De fet tot li va començar gràcies al llibre Contes d’estar per casa de la Dolors Garcia i Cornellà que li va fer agafar el cuquet de veure que amb les paraules podia imaginar móns diferents i viure noves aventures totalment diferents dels videojocs. La pregunta del meu nebot, com sempre, va ser:

– L’has llegit tiet?

Ell es pensa que jo sóc un nen de la seva mateixa edat, però una mica (bastant) més vell, perque sempre em pregunta si he vist la pel.lícula que ell ha vist, si segueixo tal o qual sèrie de dibuixos del K3 o si sé la darrera novetat en videojocs. De vegades, intento posar-me al dia en aquestes coses, però aquest cop em va enganxar.

Així que em va prestar el llibre i, com aquest cap de setmana ens tornàvem a veure, he tingut una setmana per llegir-me el primer llibre del Potter i, quina ha estat la meva sorpresa que m’ha agradat molt; que no se m’ha fet pesat de llegir; que l’he acabat en quatre dies perque em venia molt de gust continuar sabent què li passava al Harry; i que ara ja vaig quedar amb el meu nebot de comprar-nos a mitges el segon llibre del Potter per llegir-lo de seguida els dos.

La conclusió que vull donar és que hi ha llibres infantils i/o juvenils que podem llegir perfectament bé els adults i, a sobre, disfrutar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Harry Potter i la pedra filosofal

  1. gulgulab diu:

    Bona pensada això de compartir lectura amb els nens. Molt bona.

  2. Ferran diu:

    Un prejudici com qualsevol altre. Sí que hi haurà literatura infantil/juvenil que als grans ens semblarà massa “infantil”, però no crec que sigui el cas de la serie de Harry Potter. Jo els he llegits tots, i excepte el segon, que em sembla força dolent, m’han agradat i m’ho he passat bé.

  3. joan diu:

    Jo m’he llegit el Harri Potter i em va agradar molt, el vaig trobar un llibre ben escrit, fantàstic, amb un bon estil i un contigut ple de fantasia sense artificis innecessaris. Pel que fa a la catalogada literatura infantil, ma mare que a penes sap llegir i molt menys en valencià, començà a fer-ho farà tres anys o així a partir d’un llibre infantil de la col·lecció la bicicleta negra de Tàndem editors i ara li ha agaft el gust i no tinc més remei que comprar-li’n un de tant en tant i t’assegure que eamb alguns m’ho passe d’allò més bé. 😛

  4. isnel diu:

    Llegir literatura infantil i juvenil és, d’alguna manera, acostar-nos al món que mai hauríem d’haver deixat del tot, per conservar la capacitat d’imaginar, d’il·lusionar-nos, de descobrir, de creure. Escriure’n, i escriure’n bé, ja deu ser increïble.

  5. joan diu:

    Doncs sí Frederic, mira per on el primer llibre que llegí fou “el gos viatger “, una traducció de la Cristine Nöstlinger. Gràcies per la recomanació de segur que a mi també m’agrada. 🙂

Els comentaris estan tancats.