Arxiu mensual: desembre de 2005

Aquest llibre va ser premi de narrativa breu Ciutat de Mollerusa 2005 i està escrit pel que va ser professor meu en el taller d’escriptura, l’Àlex Hernàndez i, que per cert, alguna vegada es deixa caure pel blog. En aquest … Continua llegint →

Així és com he viscut el dia d’avui, sense que passi res d’especial, com un dia de trànsit entre el dia d’ahir en que vaig anar a Barcelona a veure uns amics que feia més d’un any que no veia … Continua llegint →

No, no m’agrada el 28 de desembre i mai he entès perquè celebrem que tal dia com aquest, fa 2.005 anys hi va haver una matança de nens nounats. I tampoc entenc perquè ens hem de gastar bromes, enganxar-nos llufes … Continua llegint →

De tant en tant m’agrada parlar dels llibres que m’ha impactat i ara, he de tornar a parlar d’un llibre de la Dolors Garcia i Cornellà, el seu darrer llibre i merescut premi 10 de Literatura Infantil i Juvenil. La … Continua llegint →

Això no ho puc saber, però el que sí he descobert aquest mati, fa bén poca estona és que el canaris, al menys el meu, ploren. Sí, sí, ho m’he equivocat al escriure-ho ni m’he tornat boig. Avui, per primera … Continua llegint →

Doncs això. M’he posat a escriure un post però com no em surt res, he decitit deixar-ho. Vaig a posar-me un dvd, posaré la versió original i cercaré els subtituls inexistents en català, potser algun dia em sorpendré. Avui no. … Continua llegint →

Ja va sent hora que comencem a queixar-nos. Fins ara no havia dit res esperant que el govern català aportés alguna solució, però com no sembla que els importi gaire (la mostra està amb el boicot als productes catalans que, … Continua llegint →

Feia dies que no podia posar cap post i tot es deu a un nou repte que m’havia marcat i que avui, per fi, s’ha acabat. El nou repte, aquesta vegada, venia en forma d’oposicions per pujar de categoria dins … Continua llegint →

Un dissabte com avui de fa mooooooooooooooooooooooooooooooo ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolts anys, vaig veure la llum per primera vegada! [@more@] Tweet

Cinc minuts abans havia obert un ull. Ja començava a clarejar. Vaig obrir l’altre. El cel abandonava plàcidament les ombres de la nit il.luminant-se de llum taronjada, groga. El sol volia mostrar el seu primer raig. Tímid. Vergonyós. Inapreciable. Escalfar. … Continua llegint →