Somnien el canaris en ocells voladors?

Això no ho puc saber, però el que sí he descobert aquest mati, fa bén poca estona és que el canaris, al menys el meu, ploren.

Sí, sí, ho m’he equivocat al escriure-ho ni m’he tornat boig. Avui, per primera vegada a la meva vida, he sentit a un canari plorar.

M’explico: en aquests moment estic fent de cangur de dos canaris, el meu i el de la meva mare. Doncs bé, perquè no es trobin sols, els he posat les gàbies una al costat de l’altre i així es miren, es canten i fan milers de coses que a mi se m’escapen. Però és clar, avui que és dissabte tocava neteja, així que he agafat primer el canari convidat i l’he dut al túnel de rentat. I a estat llavors, quan l’Àlex (el meu canari) s’ha quedat mirant el lloc on havia la gàbia del seu amic i ha començat un cant que mai abans l’havia escoltat, ple de sentiment, trist, pausat i acompasat, amb la mirada fixe al mateix lloc… I només se li ha passat quan he anat cap allà, li he parlat i l’he dut amb el seu amic.

Ara tornen a estar els dos junts, feliços. Però què faré quan la meva mare vingui a buscar el seu canari, en Tutan i l’Àlex es quedi sol un altre cop?

[@more@]

Alex i Tutan

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Somnien el canaris en ocells voladors?

  1. Doncs aquesta anècdota m’ompli d’esperança: si els animalets mostren sentiments, tal volta els humans també pugam arribar a tindre’n.

    BON NADAL!

  2. Ei! La foto és total! Abans no l’havia vist.

  3. isnel diu:

    Em penso que està més clar que l’aigua, frederic. Ja pots començar a fer la carta als Reis i posar un canari encapçalant la llista. No voldràs sentir plorar l’Àlex cada dia, quan en Tutan se’n vagi…
    Bon Nadal!

  4. JosepArnau diu:

    Si el tió no n’ha dut un, els reis, tal i com diu la Isnel, l’hauran de portar.

    Molt bones festes i un Feliç Any Nou.

  5. júlia diu:

    Em va passar fa anys, amb un periquito, quan vaig tornar de vacances i el vaig anar a buscar a casa de la mare estava trist i enyorava la gàbia propera del company, és la vida. De fet, quan jo faig vacances enyoro els companys-companyes de la feina durant uns quants dies…

  6. joan diu:

    Doncs jo crec que el que hauràs de fer Frederic és portar a l’Alex de visita amb tu quan vages a ca ta mare i ta mare que porte al seu amiguet quan vaja a ca teua i així anar acostumant-los 🙂
    Són preciosos 🙂
    Gràciiiiieesssss hui m’he trobat una postal xulísssssima a la bústia ,guapoooooooooooooo :)))

  7. Laia diu:

    L’Àlex necessita un company com mes aviat millor.
    Crec que tots els animals tenen sentiments. Tenia un conill d’indies que quan ens sentia entrar per la porta es posava a cridar i quan me’l posava a sobre em feia molts petonets. Me l’estimava molt 🙂
    Diga-li als Reis que li portin un company a l’àlex sobretot!

Els comentaris estan tancats.