Després d'una temporada paralitzat pel viatge a Guatemala, pel retorn i tot el que m'ha passat des d'aleshores, aquest cap de setmana he aconseguit tornar-me a posar i recuperar el llibre que havia començat a l'estiu. També és cert que en aquest temps no he deixat d'escriure i que, fins i tot, vaig acabar una história que pot ser inclosa en un projecte catalano-centreamericà força interessant, però tenia ganes de continuar aquella novel·la amb la qual havia agafat força embrancida i que anava postposant per altres ocupacions més o menys interessants o, simplement per desídia. Però ara no, m'he posat amb ganes i espero que duri.
D'altra banda estic feliç perquè després de tres anys d'haver acabat la carrera, torno a tenir carnet d'estudiant: a la meva edat! Al menys que serveixi per alguna cosa el post-grau al que m'he matriculat i no només per tenir un títol més penjat a la paret.
Per cert, m'he de comprar mitjons.
[@more@]
Ei, m’ alegro de veure que encara ets per aquí!!!
Sort amb el post-grau, que mai és tard per estudiar!!!
Salut!!!
Ei, m’ alegro de veure que encara ets per aquí!!!
Sort amb el post-grau, que mai és tard per estudiar!!!
Salut!!!
Que tinguis sort amb aquest projecte. sort amb els estudis. I ganes de acabar-ho tot
Que tinguis sort amb aquest projecte. sort amb els estudis. I ganes d’acabar-ho tot
Jo també!!!
Marrons i prims…
Mai me’n recordo i els que duc estan foradats!
Noi, jo vaig tenir carnet d’estudiant fins l’any 2001 (perquè mai no vaig deixar d’estudiar, eh? no ho entenguem al revés, ara,hehehe!) a casa em deien si tenia «titulitis»
Els mitjons de colors, home! res de marrons!!! (o ben negres o de coloraines, fosques, però coloraines al cap i a la fi)
I si no sempre et pots posar mitjons blancs de tennis, que quedaràs «arreglao pero informal»
😉
petonets!!!
et veig molt engrescat amb tot. Sort amb el post grau i endavant amb la novel·la.
jo vaig escassa de mitjons. N’hauré de comprar perquè tinc alguns que ja tenen foradets 😛
ostres… jo també m’haig de comprar mitjons… però els vull ratllats, no pas llisos com en Chat 😛
Ha d’estar bé això de saber escriure 🙂
Xe, xe, xe, que bé! Et veig feliç. Però… com que «a la meva edat»? Jo crec que no hauríem de deixar d’estudiar mai, fóra el que fóra!
Endavant amb el postgrau i ambla novel.la…
Ara que m’ has fet sentir iaia..jo que als 39 encara tinc el de Doctorant perquè he de presentar la tesi 😉
Petonets!
Lili
Endavant amb el postgrau i amb la novel.la…
Ara que m’ has fet sentir iaia..jo que als 39 encara tinc el de Doctorant perquè he de presentar la tesi 😉
Petonets!
Lili
q wais el mitjons!!! mola tornar a ser esudiant, jo tb vaig acabar la carrera i ara estic en una altre.
Deric, no em diguis que et penges els títols a la paret???? Jo, sempre he regalat tots els títols a la meva mare. A ella li fan il.lusió, i a mi gens….
Els mitjons, jo si pot ser, sempre a ratlles. Avui porto uns a ratlles blanques i negres… Et recomano visitar l’H&M de Salt.
Jo el meu carnet d’estudiant no recordo haver-lo utilitzat mai per a res.
La novela l’estas llegint o l’escrius?
Jo vaig estudiar, de molt grandeta, Humanitats a la uoc, uns mitjons molt bonics i endavant amb la novel·la, una abraçada i felicitats de nou per l’èxit literari.
jo també m’he de comprar mitjons; no sé què faig, però els desfaig…
sort amb el postgrau! estudiar sempre fa il·lusió, no?
Amb això t’envejo moltíssim. Em faria una il·lusió brutal tornar a l’ambient universitari com a alumne. Però amb 42 anys, hipoteca i dos fills, crec que ho tinc fotut.
Endavant i amunt !!!
Aixi m’agrada que segueixis escrivint i llegint tambe!
Tema mitjons, aprofita que ve Nadal i segur que te’n regalaran.
visit our greate site http://yourgooglesearch.org/ thank you!