D’americanes

Aquest mati, quan m’he llevat i he obert l’armari per decidir quina roba em posaria per anar a treballar, l’he vista allà penjada, una mica morta de fàstic i he pensat: "Què carai!"

[@more@]

I en lloc de vestir-me com sempre, m’he posat uns texans, una camisa, sabates de vestir i l’americana de vellut que feia tan de temps que no em posava. I al damunt l’abric que em vaig comprar a Paris.

Total que en arribar a la feina s’ha produit un petit daltabaix amb comentaris de tota mena;

-Carai! Què celebres avui?

-A veure que et vegi, posa’t dret. Què guapo!

-Ei! Estas fantàstic.

Etc. El que arriba a fer una simple americana! I el que fa canviar de forma de vestir per un dia!

Avui m’he sentit una mica:

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: D’americanes

  1. isnel diu:

    Tu, Frederic, et posis el que et posis… sempre estàs com el de la foto (Com si no ho sabessis). 😀

  2. joan diu:

    👿 jo també vull… vaig corrents a comprar-me una america a vore què passa, jajaja,.Però dis-nos la veritat: a què t’ha pujat l’autoestima? Sentir-te bé per dins et fa sentir-te bé per fora. Carai no sabia que el Clooney parlava català :green:

  3. noieta diu:

    he estat uns dies “fora” i no he pogut veure fins avui que tornes a ser aqui… benvingut de nou Frederic i…… especialment si vas tant guapot 8)

Els comentaris estan tancats.