Si deixes de perseguir el teu somni, mors.

Aquesta és una dita que vaig sentir fa molt de temps en una pel.lícula d’aquelles de filosofia barata tipus Karate Kid, Flashdance o alguna de semblant.

[@more@]

Avui ja no sé si creure-m’ho perque, de vegades, se’m fa molt feixuc perseguir els meus somnis, lluitar per aconseguir el que vull i que una vegada darrera d’altre se’m vagi enfonsant una mica més. Com deia aquell: “de mica en mica s’omple la pica”, doncs en el meu cas, de mica en mica se’m van buidant les il.lusions o, millor dit, me les buiden.

 Jo persegueixo el meu somni, no és cap cosa estraordinària, és un somni petitet, no demano gaire, només amb una miqueta ja seria feliç… però aquesta miqueta se m’ha tornat a negar un cop més i, un cop més se m’ha fet molt dur.

 Llavors em replanteixo si és que sé fer res ben fet, perque tot allò que m’agrada fer (creativament parlant) sembla que sóc un negat per fer-ho o, si més no, és la sensació que em dóna després de veure les reaccions de la gent. I arribo a la conclusió que potser no. Que és probable que no serveixi per fer el que més m’agrada i, per això, potser deixi de perseguir el meu somni.

Tinc un dia força negre i, com es pot comprovar, força espès. Me’n vaig a dormir a veure si em “despejo” una mica.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Si deixes de perseguir el teu somni, mors.

  1. isnel diu:

    Encara que no t’ho creguis, sé molt bé del que parles, molt. Si tires la tovallola, segur que no aconseguiràs mai aquest somni “petitet”. Si no la llences, com a mínim, tindràs dues opcions. Jo optaria per les dues opcions, però això és tan personal, tant i tant, que no sé ni per què m’hi fico. Potser per la confiança, per l’amistat i perquè, com t’he dit abans, sé molt bé de què parles. Una abraçada, Frederic, que descansis. 🙂

  2. isnel diu:

    Ui, Canari, com badis gaire… Et remeto a uns comentaris que hi ha per allà al mig del meu post d’avui… A veure si seré primer sogra jo que no pas sogre en Frederic… 8)

  3. omar diu:

    Ei, Frederic, res de tirar la tovallola, sents? Tu tens ànima d’artista. Fins i tot, de vegades penso que t’has equivocat d’època, que hauries estat més feliç al Renaixement, perquè tens inquietuds per totes les arts i aptituds també, no hi ha dubte.;-) Però els inicis són difícils. Va, animat! Ens queden uns mojitos pendents, que el cap de setmana em va estafar en matèria mojitil.:twisted:

  4. Ai, Frederic, no havies dit que te’n anaves a dormir?. Hi ha dies que pinten negres, però, en les nostres mans, està encara poder-ne suavitzar la tonalitat fins arribar a una acceptable gamma de grisos. No és un esclat de colors, però, no sempre hi ha flors al camp. Ara, si el que tens, n’és un d’aquells tan absorbents, que xucla tots els colors, i llavors, no és que pinti, sinó que és negre per si mateix, millor te’n vas a dormir, i demà serà un altre dia. Jo, de la teva faceta creativa, tan sols en conec el que aquí escrius. El que aquí escrius, m’agrada; m’agrada molt.

  5. donot diu:

    Crec que he perdut el meu somni pel camí…. 🙁

  6. joan diu:

    frederic els teus somnis a qui han de donar comptes és a tu, per damunt dels altres, tu has de sentir-te bé fent el que t’agrada, perquè si depenguerem del que diuen els altres no faríem ni començaríem res. Si tu et sents a gust i és el que vols, ho faces com ho faces l’èssència del que fas arribarà als altres, però no esperes fer una cosa ni deixar de fer-la esperant el beneplàcit dels altres. Tu endavant, el teu somni és teu i tu has de saber gaudir-lo… a més per a què tens l’angel de la guarda? 😉 Abraçades

  7. joan diu:

    Ens l’enssenyaràs, la foto? :rolleyes: és que tinc un somni secret……

  8. Així m’agrada, Frederic. Un s’ha de llevar amb els pinzells i els colors apunt, per estrenar la nova tela que cada mati se’ns posa al davant.

  9. joan diu:

    eixa lja l’he vistaaaaaaaaa, 🙁 creia que era una de nova, jejejeej

Els comentaris estan tancats.