Assassinant conills

No m’havia passat mai, amb la quantitat d’anys que fa que condueixo, però ahir a la nit devia tocar. Anava conduint tant tranquil per la carretera, de nit, quan se’m creua un conill pel davant i no vaig poder fer res, tenia un cotxe enganxat al darrera i un que venia de cara.

[@more@]

El pobret va creuar la carretera corrents però no lo suficientment ràpid com per esquivar el meu cotxe, el vaig tocar de refilada i el cop del pobre animal contra el lateral del meu parafang em va fer molt de mal a mi també. "L’he tocat! Merda, l’he tocat!" vaig pensar amb l’esperança que només hagués estat un cop atordidor i res més, però no, quan vaig passar per aquell punt de la carretera un parell d’hores després, vaig veure a la cuneta el cos inert del petit conill. Per sort – vaig pensar – ha quedat apartat del pas dels cotxes i el seu cos no quedarà com el de tants animals que, desgraciadament, veiem a la carretera atropellats infinitament per multitud de cotxes.

Sé que només era un animal, però em sap greu, no m’agrada fer mal a ningú.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 comentaris a l'entrada: Assassinant conills

  1. menxu diu:

    Encara has tingut sort que era un conill i no un animal més gros, ja que qui es podria haver fet mal ets tu 🙁

  2. nimue diu:

    🙁 pobre… 🙁

  3. Luthien diu:

    Un amic meu va atropellar un porc senglar i li va abunyegar el cotxe per davant… del porc no en va saber res més perquè va fugir corrent (ferit pobret)…

    Sap greu Frederic… però no hi vas poder fer res…

  4. gulgulan diu:

    Això li passa per no mirar abans de creuar 😉

    En serio. Sap greu, però el més important és que no hagués provocat un accident greu.

  5. isnel diu:

    I encara sort que no vas intentar esquivar-lo! Això dels animalons a la carretera és molt més perillós del que sembla. Sap greu atropellar-los, però de vegades no hi ha més remei. A mi em passa sovint amb els ocells. No sé què ho fa que tots creuen la carretera a davant meu…

  6. Ferran diu:

    Jo estic contra el maltracte als animals però, un cop mort de forma involuntaria, no vas aprofitar per cuinar-lo a l’ajillo? Els salvatges són boníssims!

  7. Les carreteres —tot i necessàries—, no haurien de formar part del paisatge. Quina utopia, oi? Que li preguntin al conill, sinó.
    Un dels dies que vaig sortir a passejar pel bosc, al costat d’un cau, em trobí un llibret molt petit, però, gruixut. A les tapes hi deia: Gran Enciclopèdia Conillera. Després d’espolsar-ne uns quants pèls, l’obrí a l’atzar, i, tot i el petit de la lletra, vaig poder llegir la següent accepció:
    Cotxe: Temible depredador, de cos àgil i musculós, capaç d’assolir velocitats punta de fins a 200 Km/h, de pell camaleònica de colors variats, que emet un udol característic.

  8. Mikel diu:

    Si hagues estat una cunilleta del playboy segur que hauries estat a temps de frenar jejeje

  9. Una nit conduia per una carretera fosca comarcal i em surt una porc senglar i al darrera tres porquets petits creuant la carretera davant meu a uns 10 metres. Dos segons més tard i xoquem. No se què hagués passat, però no ho vull ni imaginar…

  10. Ferran diu:

    Ostres, algú m’ha usurpat la personalitat… jo hauria fet el mateix comentari que el Ferran 😛

  11. salva diu:

    fa un any i algo vaig llegir un post d’algú que tenia un trauma per haver xafat un animal a la carretera

    home, millor no matarlo, pero si t’agrada el conill…. pq no haver-lo agafat per menjar?

  12. isnel diu:

    Com diumenge hi hagi conill amb samfaina o com sigui, m’aixeco i me’n vaig. Tu ja m’entens. Un pollastre comprat a trossos és diferent. 😉 (Mira que arribem a ser hipòcrites, maremeva…). Però un enciam no se’n sent, també, quan l’arrenquen de terra? Suposo que més val no pensar-hi gaire, perquè acabaríem sense menjar res…

  13. laia diu:

    ma mare es va traumar amb els conills, i ara no en menja. es veu q quan era petita, al poble hi havia un conillet molt monu, am els ulls de color vermell, l’últim dia quan ja marxava cap a bcn, es va anar a despedir del seu conill i ja no hi era.
    Quan va arribar a bcn, la seva mare va buidar el carro i va treure el conill mort i tot pelat.
    Va veure q era el conillet akell k havia stat cuidant pels seus ullets vermells…. POBERTA
    :(. I de retruc, en 17 anys q porto al planeta només he menjat un cop conill (en un retaurant) XD

Els comentaris estan tancats.