De Fires i altres històries

Normalment per les Fires de Girona ja comença a fer fred, si més no, has d’anar amb una jaqueta més o menys d’hivern, però aquest any gairebé que les hem de passar a la platja, bronzejant-nos al sol.

Fires. Podria dir que m’agraden i no m’agraden. M’explico (o no): m’agrada el fet que siguin festes, que la ciutat s’engalani amb fires i firetes, que hi hagi el Certamen, les atraccions, el correfoc, els embotits, l’artesania, els llibres, la mel, les Roses de Jericó, els focs d’artifici, els concerts, les barraques… m’agrada veure-ho, quedar amb els amics per passejar-hi, pensar que compraré i aniré a molts llocs i després no fer-ho. Però el que no m’agrada, no suporto gens, és la gentada que hi porta, els embussos de trànsit, els cotxes aparcats per tot arreu (jardins, voreres, carretera…) i això no em deixa acabar de gaudir-les plenament. Per sort que tenim els dies laborables, aquells en que la gent d’altres indrets són a casa seva i la de Girona està treballant, per poder passejar-hi més tranquil·lament.

El dia gran de les Fires, a part del Pregó i dels concerts a La Copa, és l’1 de novembre, el dia que Girona es veu literalment envaïda per milers de parades, per centenars de fires en tots els carrers. Es ven de tot, des de quadres fins a segells, de minerals a instruments musicals, de bufandes a joies, de pastissos a xoriços… És un bon dia per anar a la ciutat, això sí, o a primera hora del mati o al migdia, quan tothom està dinant.

Aquest any l’1 de novembre no sé què passarà, hi ha eleccions i cau en dimecres, potser, per sort, hi haurà la meitat de gent que altres anys, ja es veurà.