He d’explicar aixó del meu aniversari perquè no es va acabar d’entendre…
[@more@]
El meu aniversari va ser el passat divendres dia 10 de desembre (no diré quants anys), doncs bé, com sabeu, estava passant uns dies a Paris, quan vaig llegir una noticia al France Soir del dia 9: s’inaugurava una pista de gel al primer pis de la Tour Eiffel al dia següent en motiu dels Nadals i del suport a la candidatura de Paris pels jocs del 2012.
I què vaig fer jo? Doncs anar al dia següent, el dia del meu aniversari a la tour Eiffel, pujar fins al tercer pis, contemplar la vista de la ciutat agafat de la mà del meu xicot (per allò del vertigen) i desprès baixar fins al primer pis, posar-me uns patins i intentar recordar com era alló de patinar sobre gel (feia 20 anys que no em posava uns patins). Hi havia les teles i tot de periodistes fent fotos i filmant i jo allà, intentant aguantar-me per no caure al mig de la pista, amb les cames tremolant-me una mica pel temps que feia que no patinava, perque hi havia gent mirant, perque hi havia els periodistes i perque el meu nen em feia fotos…
Va ser poca estona perque tinc la pràctica perduda, però em vaig sentir feliç. Poca gent pot dir que ha celebrat el seu aniversari a dalt de la Torre Eiffel patinant sobre gel (i donant suport a la candidatura de Paris 2012 sense saber-ho, però ja m’està bé).
Que bo!!!
Pensava que et referies al costat de la torre, però al primer pis? jaja boníssim…
Pel que parles, tot genial amb ell, no?
Me’n alegro molt per tu.
Volem veure aquesta foto de la patinada…
Òstima, que guapo! Al primer pis de la Torre Eiffel? I ningú no se’n va anar per les vores?
M’acabes de donar una idea: muntaré una pista de gel al pont de comandament. A veure si el sòmines del Capità, amb l’embranzida, se’n va de dret a una illa deserta!
Felicitats… Jo els vaig fer dissabte, dia 11, al dia següent. Ja m’hagués agradat celebrar-ho com tu, patinant sobre gel al primer pis de la Tour Eiffel, però també va ser especial. No hi ha res com celebrar un aniversari fent quelcom especial que puguis recordar tota la vida…
quina manera més guapa de celebrar l’aniversari…… em meu em toca aviat i, em sembla, que no faré una celebració tant espectacular com la teva jejejeje
Per cert, FELICITAAAAAATS Frederic i a tu també Bitxo
I la mà li agafaves només pel vertigen? 😛 Au, vinga, que no ens ho empassem 😛