No ha passat un any i un dia, com deia, però ara vull parlar de la gestió del temps.
Ja ho deia aquell senyor que el temps és relatiu. Molt bé que ho sabia l'Einstein! I tant relatiu. Em sembla que no hi ha al món una cosa més relativa.
Per posar exemples més que coneguts: t'ho passes bé => el temps corre; t'ho passes malament => no hi ha punyetes de que passin els minuts.
Aquí no hi ha gestions del temps que valguin. Ja t'ho pots muntar com vulguis que un dia, amb el mateix número d'hores o minuts, faras una feinada increïble i, al dia següent, no passaras del primer intent. Què ho fa això? La inspiració, les ganes que s'hi posen, el clima, el cansament? O potser un cúmul de circumstàncies?
És impossible saber-ho, com és impossible gestionar-te el temps, sempre, sempre, surts perdent.
Per tant:
no existeix la gestió del temps
[@more@]
Ja està bé de parlar del treball, home, que això és pecat!
😉
tens més raó que un sant!
Avui tenia una feinada de ca l’ample i m’ha vingut la inspiració, amb la qual cosa, ho he deixat tot per escriure. Total: tot el que havia de fer – en termes de feines no remunerades però útils i necessàries- s’ha quedat per fer. No gestiono bé el temps, ai senyorrr! (apa, vine i m’ajudes a planxar, vols?)
oichs… jo he enviat un comentari, ho juro! (espero una estona a veure si surt, que sempre em fa de les seves, aquest blocat)
Ei tens tota la raó del món! Jo he arribat a la conclusió que més val no planificar res, pk quan ho fas segur que et falta temps