De vegades, quan estic en un estat d’ànim determinat, com darrerament, m’agrada agafar llibres que vaig llegir fa anys i tornar a repassar-los, potser no el rellegeixo senser, però si que miro els capítols, les escenes aquelles que tan em van impactar per un motiu o un altre.
[@more@]
Avui m’ha vingut molt de gust agafar un d’aquests llibres que tinc emplenant-se de pols a les lleixes, l’he netejat i he començat a llegir-lo de nou (potser per cinquena o sisena vegada). El llibre és:
LA HISTORIA INTERMINABLE
La primera vegada que el vaig obrir em va impactar que estès escrit en dos colors, vermell i verd, les seves floritures emmarcant els números de plana i les lletres capitals al principi de capítol. Desprès quan vaig començar a llegir-lo em vaig identificar plenament amb en Bastián Baltasar Bux, em vaig veure reflectit com era jo de petit, desprès vaig descobrir la valentia de l’Atreyu, la dolçor de l’Emperadriu infantil, la força del drac volador Fújur i tots els altres personatges que habitaven al regne de Fantasia. I vaig patir moltíssim amb la "Nada", només aquesta idea que el maravellós regne de Fantasia es convertís en Res, m’aterrava: Què era la "Nada", el Res, el No-ser? Es podia desaparèixer, es podia morir, podien cinquanta mil coses, però Res? Què era allò? Era un concepte nou per mi.
El llibre el vaig devorar, cada plana, cada capítol, eren un plaer. Llegia amagat a sota el llit amb una llenterna perque la mare no em descobrís a altes hores de la nit amb el llibre. No podia deixar-lo, però al mateix temps no podia acabar-lo, perquè desprès d’aquest llibre què podria llegir? Mai més trobaria cap altre llibre, mai més podria tornar a llegir res que m’impactés tant.
Però el vaig acabar amb llàgrimes als ulls al tancar la darrera plana. I, quan pensava no poder agafar cap més llibre… va caure a les meves mans El Hòbbit seguit del Senyor dels Anells. Però, com diuen, aquesta ja és una altra història…
vaja, l’història interminable és un dels llibres q tinc en la llista de pendents. quant al hobbit i el senyor dels anells, dos grandissims llibres, cada u al seu estil i prou diferents els dos, però dues grans obres literàries
Com sembla que t’agraden tant, aquesta mena de llibres, una recomanació —per si no l’has llegit. Els llibres de Terramar. Per si fos que no, es tracta d’una trilogia composada per Un Mag de Terramar, Les Tombes d’Atuan, i La Costa més llunyana; escrita per Úrsula Le Guin. L’edició que tinc jo, és una traducció feta per Madeleine Cases, i és una delícia. Va, a veure si ens anem animant, que ja comença a tocar.
Només volia dir que a mi m’ha passat el mateix amb els llibres que comentes i amb d’altres…
L’avantatge és que sempre pots tornar-hi…, tot i que sol ser característic d’un estat d’ànim molt determinat.;-)
Però segur que també t’agrada comprar nous llibres, no?
Frederic, després vaig per tu, però ara permete’m una abraçada fortíssima al Pensador per esmentar una autèntica delícia, la trilogia de l’Úrsula Le Guin. La vaig llegir i em vaig quedar absolutament al·lucinada, impressionada, tocada… Fa temps, ja, d’això, però em penso que aquesta nit els buscaré i començaré pel primer.
Frederic: el Hòbbit, la Història interminable… Esplèndides. A mi també em va passar això que dius: i després, què llegirè? Em va passar sobretot amb El Hòbbit.
Pot semblar estrany… però.. encara no me l’he llegit :redface: …. ho faré… però amb els que em manen a la uni… no dono a l’abast… però bé… quan ho hagi fet, ja te’n faré el comentari, potser serà massa tard, qui sap, espero que no 😉
Quan un llibre m’atrapa de veritat, em costa començar un altre. Però llegir és un hàbit-plaer-vici (deu ser l’únic vici saludable) i no pots estar gaires dies sense endinsar-te en una nova aventura, amb nous personatges, nous paissatges i noves emocions. Quan un llibre t’atrapa, sents que els personatges t’acompanyen en tots els actes del dia, mentre vas pel carrer, mentres treballes…, com si fossin vells coneguts que formen part de la teva vida, oi?
Oi, Omar, oi. (Ho sento, Frederic, ja sé que el post no és meu, però, és que no m’he pogut estar de contestar-li a l’Omar)
Uff, a mi també em va fer molta por el «NO-RES» , em passà com a tu la buidor absoluta, no estava preparat per una cosa rtan terrorífica i encara no ho estic, la meu ment no pot copsar-ne el significat. M’encanta la literaruta fantàstica, cerc que es un gaudi que també compartim amb l’amic Ferran 🙂
Prenc nota Fredèric, gràcies perquè no trobava el teu mail per cap lloc o no m’aclarisc jo a trobar-lo 🙂 Jo tampoc podia entrar hui a les vostres pàgines de lameuaweb, es veu que les forces del mal estaven rondant, encara com que sembla que ja han dessaparegut.
Joan Fuster deia que «només hi ha una manera seriosa de llegir: rellegir».
Una abraçada.
Ja t’he trobat! (via Tristany, tot s’ha de dir 🙂
Ostres, quins records, els del drac Fújur i l’emperadriu… Però sobretot m’ha vingut al cap la imatge del llibre bicolor! Ha estat un flaix de la memòria. Com tu, tinc molts llibres als quals recorro sovint, buscant-hi les emocions que m’han fet viure, i cada vegada és diferent i hi descobreixo coses noves. La pena és tota la pila de llibres que s’acumulen sense temps per llegir-los, i sobretot, la quantitat de llibres que deixem de llegir perquè no els coneixem…
Petó de lletres
Nice site!
http://phkchhhi.com/lykj/wjeb.html | http://rcffrtck.com/qaso/uoye.html
Nice site!
http://kvejswsm.com/zzzd/zifn.html | http://pwselbdz.com/ygre/kqlf.html