Sentiments trobats d’estones perdudes al mig d’una tarda soleiada tancat a l’habitació de la meva presó.
[@more@]
A la ràdio sonant el Boss, a la meva ment escoltant els U2: Whith or whithout you.
Pensava en tu, en el que em donaves i amb el que et donava. Pensava en el cel blau dels teus somnis, ens els núvols que l’habitaven, núvols negres, de tempesta… No, aquests eren els meus! Els teus eren blancs, de cotó fluix, tendres, suaus.
Lluny de mi, potser, ets feliç. Veus els boscos, els arbres, les platges mil vegades trepitjades, la sorra furgada, una ampolla d’aigua de plàstic.
T’imagines? Un mar d’ampolles de plàstic on jugar. Còrrer darrera d’elles, perseguir-les quan s’escapen, agafar-les amb la boca i portar-les, provocant, per continuar jugant.
Sé que ara ets molt lluny de mi, a una distància del tot inimaginable i m’agradaria poder tornar enrera en el temps. Però no perdona, mai recula i no podré desfer les errades que ara sé vaig cometre.
Perquè sempre, la comprensió, arriba massa tard? Només espero que, allà on ets, també puguis ser feliç.
Han brotat les primeres roselles. Són a fora de la presó. I em penso que aviat arribaran les orenetes. També a fora…
Un petó.
Anims Deric, ja veuras com mai es massa tard, sigui on sigui tot te remei.
el temps no pot tornar enrere, però també assuaveix les coses passades…
la cançó with or without you crec que ens porta records a tots 🙂
De les poques coses que m´indignen és la de la permanent transmutació de les persones i les coses. Així no hi ha manera d’estar tranquils!. Pensar que cada minut que passa deixa d’existir i que nosaltres mateixos som diferents ho trobo un inconvenient important. Per què no podem tenir mai el rebost endreçat???. L’altre dia em va sortir una mena de frase terapeutica, que crec que funciona…espera que la busco…mitala, pobreta…
» Les coses no es perden, el que passa és que canvien de lloc..i al lloc nou nosaltres no hi sóm,i aquest principi serveix per tot,inclús pels novius/es»