Aquestes dues setmanes s’està produint un fet tan lamentable com denunciable: l’abandonament d’animals domèstics.
[@more@]
Dilluns passat ens van portar la cocker, divendres quatre gatets petits (que per sort jo no vaig veure) i avui un altre gos.
El d’avui era un gos de tamany petit, de potser un parell d’anys. Portava un collar antipuces de bona marca, amb la qual cosa espero que només s’hagi perdut. Era de color whisky i semblava una barreja d’schnauzer amb alguna altra raça perquè els schnauzers no són d’aquest color. Finalment se l’han endut també a la gossera de Girona.
Estem tots els companys de feina una mica alterats perquè ens sap tan de greu que vagin a parar a la gossera que acabariem tots nosaltres amb vertaders zoològics a casa i, això no pot ser.
I per si no hi havia prou, ha vingut una de les infermes del CAP dient-me que l’altre dia em buscava perquè li havien dit que regalaven un cadell de golden retriever (el d’Scotex) amb xip i totes les vacunes i volia saber si m’interessava. Es veu que és d’una familia que es divorcien i cap del dos no vol el gos. Sort que només tenien un gos perquè si haguessin estat fills, també els haurien regalat? Com es pot ser tan insensible amb un ésser indefens? Per sort ja li han trobat una llar on, de segur, l’estimaran més que no aquell parell.
El que fa la mala consciència! M’ha comprat una gàbia nova, molt més gran que l’altre, amb 4 pals per saltar, banyera i columpi. És genial!
ja comencem… bon oratge, vacances, animalets perduts i/o abandonats. 🙁
Pobre gos de pares divorciats! tens raó, sort qe no tenien fills per repartir-se!
És que som a les portes d’una nova nit de les dues-centes mil llunes, frederic…
Una abraçada ben emocionada…
m’ha fet plorar, pensar que hi ha gossets abandonats, amb el que visc bé jo! amb el mestresso i la mestressa!!! :__(