Eiiii! Fas molt de goig!!! Que us ho passeu molt i mooooolt bé!!! I si veiu un tragacéfalo… ai no… un trafaléfago… ai, com es digui, fotografieu-lo, que el volem veure!!!
Petons, abraçades i felicitats!
Isnel, Omar…on esteu? ahh a Ikea? val donc bé, jo he portat uns cordills per penjar-los com si fossen lianes, perquè amb l’exercici que ha fet el frederic estos dies abans d’anar-se’n quan torne puga seguir practicant aquest esport autòcton …a veure per on les penge pel menjador, pel lavabo ???
Ei, jo he trobat unes semilles de baobab per plantar al balcó, perquè quan torni no s’enyori. Joan, no el liïs les lianes al coll, que no són bufandes. Sí, ja sé que ha baixat la temperatura, però tampoc tant, home!
Omar no és que tinga fred que ja en fa i ja era hora però clar és que plantar boababs és molt senzill i a la passa que tu vas…. i amb les lianes amunt i avall no puc jo sol i el Lloro sembla que està de vacances i no m’ajuda … Omar noooo no et menges les llavors de boabab que no són pipes home 😉 ara farem una «torrà» de cacau i rosses per agafar forces 🙂
Osti, han trobat un cyber-baobab, que bé!!! Frederic, que ja ens coneixem, res d’adoptar cap animaló, eh, que encara ets capaç de portar-te un cocodril orfe, o una iguana solitària 😉
Que vagi molt bé. Records al J
Cocodrils! Uau, que autèntic!!! Els has retratat? Per si de cas, no t’hi acostis gaire… Una foto de lluny ja serveix, ok? Estrafolari és una manera molt elegant de qualificar un ciber-baobab… Com m’agradaria veure’l!!! Com m’agradaria veure’t!!! Petons a tothom. Bon viatge. Fins aviat!!!
Isnel, Omar haurem de fer un estany xiocotet amb aigua, plantes …però primer haurem de fer el forat per a omplir-lo d’aigua i nenufars per si el Frederic adopta un cocodrilet o una iguaneta… aiix algú saps fer d’obrer??? Llorooooo tu en saps de rajoles????
Home, Joan, potser podriem posar el cocodril a la banyera. No sé, però em penso que al mig del menjador no li veig jo, un estany. Ara, que si creieu que sí, jo a pico i pala i que «salga el sol por Antequera»
jajaja Omar no et veig amb un mocador al cap i picant com si fores un membre dels Village People 😉 jo crec que millor provem en la banyera i si no com diu Kijaçaps al jar´dí de la Isnel 🙂 però un cocodril al jardí de la Isnel no sé… i la Trasto i tots els altres , creiue que es portarien bé? :)))
UN COCODRIL AL MEU JARDÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ??????????? Ah, NO!!! Si és en Frederic qui se’n va de viatge, si és en Frederic qui veu cocodrils a no sé quin riu de l’Àfrica, si és en Frederic que s’ho està passant la mar de bé, per què li he de guardar jo el seu cocodril??? Jo, que no vaig mai enlloc! Omar, que ja vinc a ajudar-te a fer de paleta! Li quedarà un estany moníssim al mig del menjador. També hi podem posar una escultura d’aquell noi amb pantalons curts i súper-estrets, enamorat dels cocodrils, que surt per la tele. L’heu vist?
De totes maneres, jo sóc perillosa amb un martell a la mà. I, si no, pregunta-li a en joan… El dia que volíem arreglar l’ordinador de l’omar, una mica més i provoco una desgràcia…
Isnel amb un martell noooooooo!!!!!!! Isnel bonica tu ves preparant la decoració amb el photoshop i la distribució deles plantes, els baobabs , el nenúfars…. a veure , a veure, els paletes més o menys ja em som dos Kijaçaps i jo, necessitem també un fontaner i un llanterner, un expert en reconversió d’aigua perquè la bassa estiga sempre en condicions, un expert en zoologia…jo crec que ja posats podríem fer una espècies de cascades perquè quede més bònic i també una cabanya de fusta dalt dels baobabs , co ja tenim les lianes… aixx ho acabarem tot abans que arribe el frederic???
Lloroooooo que hi fas que no ens ajudes ?????
ei!!! I També li hauriem de comprar menjar per quan vingui. Els cocodrils mengen: insectes, cucs, peixos, tortugues, ocells i mamífers petits i mitjans… ufff Pobrets animalons. Si els comprem no els hi podem agafar carinyo eehh, que sino després estarem tristos. :p.
Penseu també que si posem el cocodril a la terrassa del Frederic, hauriem d’anar amb compte amb els veïns, pq potser el veí del costat és caçador de cocodrils! :S. Hauriem de tapar la terrassa XD
Això, sí, tapem la terrassa, amb una vidriera d’aquelles tan mones, que sembli un aquari. I això de les cascades d’en joan també m’agrada. Podríem fer un riu que sortís de l’habitació, passés pel passadís i anés cap a la cuina. I de la cuina al menjador, una cascada. I en Bogart i la Hepprun (no s’escriu així, em sembla) dalt del Reina d’Àfrica cascada avall. Ho veieu com ho veig jo? Sííííí? Doncs va, per on comencem? Jo ja tinc el martell a la mà. Què s’ha de fer?
Mireu quina moqueta verda més xula amb palmera incorporada que acabo de trobar en una parada del mercadillo dels dimarts. Així ens estalviarem de regar. Au, aparteu-vos que viiiiiinc!!!
A veure, a veure, deixeu-me lloc que porte dos tarongers… tarongers no? per què? que si que als cocodrils també els agraden les taronges i siiiiiií queden bé en mig de la selva… Isnel la palmera de la moqueta és mascle o femella? és que n’haurem de portar una altra perquè si no no fan dàtils i hem de preparar un bon pastís de dàtils que aquest xiquets a saber `quina fam hauran passat per allà.
Luthien tu saps lluir les paretts ???
Lloroooo compte amb la porteria que te l’endús darrere aiiii senyor però estàs segur que tu saps conduir l’exavadora????
Omar on t’has comprat l’uniforme a Ikea???? 🙂
Eiiii! Fas molt de goig!!! Que us ho passeu molt i mooooolt bé!!! I si veiu un tragacéfalo… ai no… un trafaléfago… ai, com es digui, fotografieu-lo, que el volem veure!!!
Petons, abraçades i felicitats!
eiiii, quina sort! esperem la crònica de l’aventura amb candeletes 🙂
eiiiii! espera que vaig amb vosaltres!! 🙂
Bon viatge, frederic!
Que tingueu un bon viatge!!
Bon viatge 🙂
sort i bon viatge 🙂
Has quedat molt wapu a la foto 😉 Ara ja deveu estar a destí… Que vagi molt i molt bé!
Sort!!
que vagi molt i molt bé 😉
Frederic ja et vaig dir que eixa motxilla no et quedava bé que millor la verda amb amb floretes roges 😉 a veure quan ens envies un tam-tam :))))
Isnel, Omar…on esteu? ahh a Ikea? val donc bé, jo he portat uns cordills per penjar-los com si fossen lianes, perquè amb l’exercici que ha fet el frederic estos dies abans d’anar-se’n quan torne puga seguir practicant aquest esport autòcton …a veure per on les penge pel menjador, pel lavabo ???
Ei, jo he trobat unes semilles de baobab per plantar al balcó, perquè quan torni no s’enyori. Joan, no el liïs les lianes al coll, que no són bufandes. Sí, ja sé que ha baixat la temperatura, però tampoc tant, home!
Omar no és que tinga fred que ja en fa i ja era hora però clar és que plantar boababs és molt senzill i a la passa que tu vas…. i amb les lianes amunt i avall no puc jo sol i el Lloro sembla que està de vacances i no m’ajuda … Omar noooo no et menges les llavors de boabab que no són pipes home 😉 ara farem una «torrà» de cacau i rosses per agafar forces 🙂
Frederiiccc eiiii :)))) Kedogou quin nom aiiii compte amb els cocodrils una abraçada i cuideu-vos i passeu-ho bé…compte amb les mones :)))
Osti, han trobat un cyber-baobab, que bé!!! Frederic, que ja ens coneixem, res d’adoptar cap animaló, eh, que encara ets capaç de portar-te un cocodril orfe, o una iguana solitària 😉
Que vagi molt bé. Records al J
Cocodrils! Uau, que autèntic!!! Els has retratat? Per si de cas, no t’hi acostis gaire… Una foto de lluny ja serveix, ok? Estrafolari és una manera molt elegant de qualificar un ciber-baobab… Com m’agradaria veure’l!!! Com m’agradaria veure’t!!! Petons a tothom. Bon viatge. Fins aviat!!!
Isnel, Omar haurem de fer un estany xiocotet amb aigua, plantes …però primer haurem de fer el forat per a omplir-lo d’aigua i nenufars per si el Frederic adopta un cocodrilet o una iguaneta… aiix algú saps fer d’obrer??? Llorooooo tu en saps de rajoles????
M’encanta que mentre el Frederic és fora casa seva s’ompli i estigui tan animada!! El Frederic estarà content!!
Home, Joan, potser podriem posar el cocodril a la banyera. No sé, però em penso que al mig del menjador no li veig jo, un estany. Ara, que si creieu que sí, jo a pico i pala i que «salga el sol por Antequera»
Que bé en Frederic!!! Cocodrils i tot!! Maremeva!!!!!!
ai quina por!!!!!!!!
No els dones de menjar, als cocodrils! No els dones de menjar! Frederiiiiiiic! Al menys, no directament de la mà…
jajaja Omar no et veig amb un mocador al cap i picant com si fores un membre dels Village People 😉 jo crec que millor provem en la banyera i si no com diu Kijaçaps al jar´dí de la Isnel 🙂 però un cocodril al jardí de la Isnel no sé… i la Trasto i tots els altres , creiue que es portarien bé? :)))
UN COCODRIL AL MEU JARDÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ??????????? Ah, NO!!! Si és en Frederic qui se’n va de viatge, si és en Frederic qui veu cocodrils a no sé quin riu de l’Àfrica, si és en Frederic que s’ho està passant la mar de bé, per què li he de guardar jo el seu cocodril??? Jo, que no vaig mai enlloc! Omar, que ja vinc a ajudar-te a fer de paleta! Li quedarà un estany moníssim al mig del menjador. També hi podem posar una escultura d’aquell noi amb pantalons curts i súper-estrets, enamorat dels cocodrils, que surt per la tele. L’heu vist?
De totes maneres, jo sóc perillosa amb un martell a la mà. I, si no, pregunta-li a en joan… El dia que volíem arreglar l’ordinador de l’omar, una mica més i provoco una desgràcia…
Isnel amb un martell noooooooo!!!!!!! Isnel bonica tu ves preparant la decoració amb el photoshop i la distribució deles plantes, els baobabs , el nenúfars…. a veure , a veure, els paletes més o menys ja em som dos Kijaçaps i jo, necessitem també un fontaner i un llanterner, un expert en reconversió d’aigua perquè la bassa estiga sempre en condicions, un expert en zoologia…jo crec que ja posats podríem fer una espècies de cascades perquè quede més bònic i també una cabanya de fusta dalt dels baobabs , co ja tenim les lianes… aixx ho acabarem tot abans que arribe el frederic???
Lloroooooo que hi fas que no ens ajudes ?????
ei!!! I També li hauriem de comprar menjar per quan vingui. Els cocodrils mengen: insectes, cucs, peixos, tortugues, ocells i mamífers petits i mitjans… ufff Pobrets animalons. Si els comprem no els hi podem agafar carinyo eehh, que sino després estarem tristos. :p.
Penseu també que si posem el cocodril a la terrassa del Frederic, hauriem d’anar amb compte amb els veïns, pq potser el veí del costat és caçador de cocodrils! :S. Hauriem de tapar la terrassa XD
Això, sí, tapem la terrassa, amb una vidriera d’aquelles tan mones, que sembli un aquari. I això de les cascades d’en joan també m’agrada. Podríem fer un riu que sortís de l’habitació, passés pel passadís i anés cap a la cuina. I de la cuina al menjador, una cascada. I en Bogart i la Hepprun (no s’escriu així, em sembla) dalt del Reina d’Àfrica cascada avall. Ho veieu com ho veig jo? Sííííí? Doncs va, per on comencem? Jo ja tinc el martell a la mà. Què s’ha de fer?
Mireu quina moqueta verda més xula amb palmera incorporada que acabo de trobar en una parada del mercadillo dels dimarts. Així ens estalviarem de regar. Au, aparteu-vos que viiiiiinc!!!
O sigui que esteu fent obres a Can Frederic??? Va! Que us ajudo!!!
A veure, a veure, deixeu-me lloc que porte dos tarongers… tarongers no? per què? que si que als cocodrils també els agraden les taronges i siiiiiií queden bé en mig de la selva… Isnel la palmera de la moqueta és mascle o femella? és que n’haurem de portar una altra perquè si no no fan dàtils i hem de preparar un bon pastís de dàtils que aquest xiquets a saber `quina fam hauran passat per allà.
Luthien tu saps lluir les paretts ???
Lloroooo compte amb la porteria que te l’endús darrere aiiii senyor però estàs segur que tu saps conduir l’exavadora????
Omar on t’has comprat l’uniforme a Ikea???? 🙂