Plagiant a l’Omar , he estat jo qui s’ha fet aquesta mateixa pregunta: "m’ha agradat Senegal?" i em costa, encara, de respondre. Fa només dos dies que he tornat i no sé ben bé què he viscut ni quines sensacions o experiències en trauré de tot plegat, però el que sí sé és que no em deixarà indiferent aquest viatge.
Àfrica, per qui no ha estat mai, costa molt d’entrar. Vaig arribar una nit a Dakar i, al mati, quan em vaig llevar i vaig sortir al carrer em vaig preguntar: "què coi fotu aqui? jo m’en torno a casa!"
Però experiències, com aquesta de la foto, van fer que realment valgués la pena estar allà.
Potser no he vist moltes coses turístiques, ciutats o racons monumentals, però sí que he tornat amb la maleta plena de moments, de sensacions, d’experiències, d’olors, de colors… i totes gràcies a la gent d’allà que no tenen res però t’ho donen tot.
Estava dubtant en consultar els meus advocats si et posava un plet per plagi, però finalment he decidit que no ho faré, perquè sinó em quedaria sense saber més de les teves aventures a l’Àfrica. 😉 Bentornat!
acabo de veure que has vingut a passar una estona per la mitjanit i m’ha fet molta il·lusió veure que ja havies tornat (bé, ja fa un dies, pel què veig oi? aix..)
per mi, el més important dels viatges és allò que t’endus dins teu i no pas a la maleta.. i el camí que fas, cap a endavant i sense retorn.. perquè les experiències viscudes no marxaran mai i t’ajudaran quan més ho necessitis
gaudeix d’aquests moments viscuts frederic
ah.. una foto preciosa 😉
És molt difícil, crec, respondre a aquesta pregunta, més que res perquè també és una pregunta difícil. Tot plegat s’ha de deixar reposar un temps. Ara que, per la foto, malament malament, no t’ho vas passar. Petons!
Així doncs… segur que va valer la pena el viatge!!!!! I segur que serà un viatge que mai oblidaràs… Tots els viatges que fem ens marquen d’una manera o altra… resten a la nostra memòria esperant a que els recordem…
Welcome to Catalonia Frederic!!!!!!!!!!!
quina foto més bonica 🙂 quan ho hagis paït una mica més, ja ens en daràs més detalls, eh?
Sí que és bonica la foto! El somriure del xiquet (o hauria de dir dels dos xiquets?) és impagable. I els colors, i la cabana al fons… Bé, com diu l’Elisenda, ja ens en donaràs més detalls 🙂 .
Benvingut, frederic!!
🙂
Els paisatges, els colors, el animals, fins i tot el baobabs i els tam-tam van omplint-te de sensacions, de vegades en mig d’una selva o d’un bosc et quedes «sense cobertura» però en qualsevol lloc sempre t’arriba un somriure amable, una mirada sincera, unes paraules i una abraçada amiga i te n’adones que els cors quan són bonics ho donen tot i sempre tenen cobertura 😉 Estàs fet tot un papa :)))
Molt benvingut i retrobat 🙂 besets
africa sobretot és això, sensacions, colors, sabors… que bonica la foto! 🙂
Fer el salt a Salt per anar al Senegal es una de la formes més encomiables i suggerents de transgressió…ara me liat i no sé ben bé que volia dir :)…això: que trencar la rutina, canviar els habits, remoure la qüotidianitat, si s’ha de fer, es fa ben fet i suposo que l’Àfrica negra és, potser, el lloc on el contrast es més radical (per bé o per mal)i el que és ben segur és que no pot deixar indiferent a ningú, sempre quedará una marca interior.
Ah!, i ben retornat! 🙂
que`tal pel Senegal?
Frederic! Que bé tornar-te a veure per aquí! I que macos els nens de la foto, oi? I tu? Tu sí que estàs guapo! T’has tallat els cabells, no? 😉 Un petonet!
Aleshores no vas veure cap tragelaphus? aixxx quina pena són ben bonics, però és que són animalets nmolt poregossos i s’amaguen molt..però ara que em fixe en la foto tu també portes una barbeta molt semblant a la d’ells ^_*
benvingut :))
m’encanta aquesta foto! Ja m’agradaria viatjar, per posar un somriure a la cara d’un nen!. De sempre q m’ha agradat ser metge sense fronteres, però la carrera de metge… és xunguilla!.
Me’n alegro que t’hagi anat mb el viatge. BENVINGUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!