Ensenyar poc no sembla difícil; ara bé, com s’arriba a la segona part? Trobe que el desig d’aprendre és, en molts casos, una predisposició innata (i ja anirem bé si reeixim a mantindre-la amb vida); però fer nàixer el desig d’aprendre en els que es pensen que ho saben tot, o que ja saben prou… On ensenyen a fer eixe miracle?
Als meus 30 anys el professors dels que hem queda un millor record son aquells que van ser mes exigents amb mi perque hem van fer apendre que ningu et regala res.
Ai! Ara m’has fet recordar una frase de no sé qui que deia més o menys això: «No vaig tenir massa temps per aprendre perquè, de petitet petitet, ja em van fer anar a l’escola».
Transmetre el desig per aprendre, és ensenyar molt.
Ensenyar poc no sembla difícil; ara bé, com s’arriba a la segona part? Trobe que el desig d’aprendre és, en molts casos, una predisposició innata (i ja anirem bé si reeixim a mantindre-la amb vida); però fer nàixer el desig d’aprendre en els que es pensen que ho saben tot, o que ja saben prou… On ensenyen a fer eixe miracle?
aquests són els mestres que recordes
no cal transmetre el desig per aprendre, cal que no el perdin escoltant xuminades.
Per transmetre el desig d’ aprendre primer cal tenir el desig d’ aprendre i segon cal manifestar empatia.
Estic amb Liendre… també cal que hi hagi interès per aprendre…
Però hi ha persones que donen ganes d’apendre quan t’expliquen unes poques coses…
Als meus 30 anys el professors dels que hem queda un millor record son aquells que van ser mes exigents amb mi perque hem van fer apendre que ningu et regala res.
Fa bé en Graf de parlar en singular perquè d’aquests n’hi ha ben pocs.
Totalment d’acord.
Ai! Ara m’has fet recordar una frase de no sé qui que deia més o menys això: «No vaig tenir massa temps per aprendre perquè, de petitet petitet, ja em van fer anar a l’escola».