Anava a penjar un post explicant alguna cosa més de la Nit, però de sobte, per la xarxa, m’he trobat una frase que vull posar aqui al dietari (a més, tampoc em vull fer pesat explicant coses de la gosseta)
Dietari:
El cor no mor quan deixa de bategar, mor quan els seus batecs ja no tenen sentit.
[@more@]
Quantes coses m’he perdut en tant poc temps :D.
Acabo de vore la Nit!!. És molt maca. Simplement me l’enudria a casa meva :p Em deixes?
Bé doncs. a veure si de mica en mica em vaig ubicant als blogs de cadascú!
un petonàs
Buscar sentit als batecs del cor és, en ocasions, una tasca feixuga.
El difícil, és decidir quan deixen de tenir-ne, de sentit. Sobretot, si la decisió l’ha de prendre altri.
ai, quina veritat!!!Ja podem estar ben vius i amb totes les nostres constants vitals correctes, que si no et sents viu el cor perd el seu sentit…
Bonica frase! Però… si el cor deixa de bategar, segur que no hi torna. En canvi, si els batecs perden el sentit… sempre poden recuperar-lo, no?
Digue’m optimista!
Els batecs poden semblar a cops sense sentit, però com deia Sopa, «sempre hi haurà un bon motiu» per a que el cor bategui amb força.
Molt bona la frase , aixi doncs em d´ajudar al nostre cor a bategar amb sentit i amb il.lusio!
estic amb Zincpiritione. Tots sabem què vol dir perdre el sentit, però bé que el tornem a recuperar, oi?
Optimismeeeee, sempre hi ha algun motiu que fa que el cor bategui, per molt petit que sigui, i si no en trobem cap vol dir que no ens em parat a mirar i valorar be les coses del nostre voltant (osti que be ma quedat la teoria..ara la practica ja…xDD he de dir q jo soc miss pesimisme sempre jajaja)
Sopa de Cabra, per suposat…