Dietari 56

10 respostes a Dietari 56

1. denke diu:

   31 juliol 2006 a les 11:52

   Holes!

   Sempre he pensat que oblidar pot ser una bendicio
2. nimue diu:

   31 juliol 2006 a les 12:11

   ai, el tito oscar, sempre tan oportú… 😉
   doncs sí, el passat ja no té massa remei així que a la paperera de reciclatge ja està bé.

   B7s! que em vaig alegrar moooooolt de veure’t! 🙂 🙂
3. giorgio grappa diu:

   31 juliol 2006 a les 16:31

   I si es tracta d’oblidar, no hi ha res com el cor de Marina:

   A beber, a beber y a apurar
   las copas del licor
   que el vino hará olvidar
   las penas del amor…

   Aix! Si és que sempre són les mateixes coses les que cal oblidar…
4. pentesilea diu:

   31 juliol 2006 a les 16:39

   si dius «Wilde» jo ja no sé què dir… És un dels meus preferits 🙂
5. JosepArnau diu:

   31 juliol 2006 a les 17:21

   Te ben bones frases en Wilde.
6. el7 diu:

   31 juliol 2006 a les 19:25

   Crec que tampoc n’hi ha cap prou ric com per comprar el seu futur….

   Espero…
7. words diu:

   31 juliol 2006 a les 21:06

   Doncs si… el passat sempre esta ens agradi o no.
8. Sir William Temple diu:

   31 juliol 2006 a les 22:26

   El passat passat esta i no es pot canviar.
9. bellosoli diu:

   1 agost 2006 a les 21:02

   però si que n’hi ha prou rics com per amagar el seu passat!
10. Èlsinor diu:

    1 agost 2006 a les 23:22

    No pot comprar el seu passat, però sí escamotejar-lo.

Els comentaris estan tancats.