N’he quedat ben saturat de festes majors i espero no sentir-ne a parlar més en el que queda d’estiu. De totes maneres va anar bé, una mica cansat i atabalat per haver d’anar a tots els espectacles infantils.
De fet, el millor d’aquesta festa ha estat que he descobert una nova faceta en la meva vida. Si bé ja fa molt temps que estic a la coral, no ha estat fins aquest any que he rebut tantes i tantes felicitacions respecte a la meva intervenció. I en part és degut al repertori, que coneixia força bé; a perdre una mica (no gaire) la por escènica; i a que vaig fer un solo.
[@more@]El resultat: em van dir que m’havien sentit molt bé i que els havia sorprès la potència de veu en que ho vaig fer.
La conseqüència: m’han proposat fer una cançó a duo en el proper concert al novembre. La qual cosa no em deixa de fer bastant por perquè mai he cantat sol o en duo en públic. Així que m’ho he de pensar molt i molt bé abans de fer-ho perquè si no vaig segur, em serà impossible sortir a l’escenari.
En quins embolics em fico!
oooooh! digues que sí! digues que sí! que després t’ho passaràs molt bé i serà molt bonic!
Fa vertigen, i tant! però segur que ho faràs molt bé! I si t’ho han proposat deu ser perquè pensen que ho faràs bé, no?
jo t’animaria a fer-ho, una experiència és una experiència! Ara bé, és veritat que si has de passar molt nervis val més que t’ho rumiis dues vegades. Jo feia claqué i, tot i que tots érem grans, ens van convèncer per fer un ball del festival. Amb el claqué, si t’equivoques, diguem que es nota un ou. Vaig passar tants nervis que vaig dir que mai més, tot i que s’ha de reconèixer que la nostra intervenció va ser un èxit!!!
A veure: dia i hora del concert del novembre, plis! I, si pot ser, que no sigui tan tard com el concert de diumenge passat, homeeee……, que no són hores per a mares amb nadons 😉
Què divertit! Deu ser genial que et proposin un repte tan interessant com aquest… pensa-t’ho, però digues que sí! és a dir, pren-t’ho com una gran aventura i com un pas més en la teva dedicació al món de la coral… disfruta d’aquesta oportunitat. I com diuen per aquí, si t’ofereixen aquesta possibilitat és perquè confien plenament en la teva capacitat. A més, de por escènica en té gairebé tothom, però un cop veus que en els assajos les coses rutllen i prosperen, la por disminueix i es converteix en un petit neguit, típic i freqüent que sent inclús gent que porta tota la vida en el món de la cançó. Així que no dubtis massa en la teva decisió, perquè està ben clar que en tens ganes, i talent, i amb això ja ho tens tot per sortir el novembre a l’escenari! Apa, molta sort i ja aniràs comunicant les novetats… ens veiem.
Uop! si t’ho han dit és per alguna cosa! segur que pots! i que cantes fantàstic! jo t’animo a que ho fagis! 😉
Que bé! Jo també cante en una coral, però encara no he superat la por de què parles. Sóc incapaç de cantar un solo fins i tot a l’assaig, davant dels meus companys. És superior a mi… I de vegades em fot, perquè és potser un dels solos que més m’agraden i no sóc capaç de fer-ho. És desconcertant. Només he cantat sola davant de la professora de cant (després de quatre anys…) i del tribunal d’oposicions. M’he promés que, de moment, no ho tornaré a fer.
Ei… Un repte sempre és un repte. I com a tal certa por i respecte fa, segur. Però saps la satisfacció tan gran que comporta assolir un repte d’aquest tipus?
Ostres, la veritat és que m’ha fet recordar quan jo de petita cantava en una coral… Els concerts sempre em feien cert respecte, i més, i tant, quan havia de fer solos… Però realment una després en quedava satisfeta. Ara potser enyoro aquells temps… I m’agradaria cantar a més llocs que no pas a la dutxa, al cotxe quan viatjo, o no sé, simplement per passar l’estona, jeje!!
^
Ànims, vinga! I explica’ns la teva decisió!
Enhorabona frederic!! No sabia pas que cantessis i tal! Quan siguis ric i famós te’n recordaràs de nosaltres????