Ahir al vespre va fer cinc anys que vàrem conèixer una persona molt i molt especial, una persona que s’ha convertit en una part molt important de les nostres vides, una persona que ens ho ha donat tot a canvi de res, d’una forma totalment generosa, desinteresada, una persona que ha fet que vegi complerts els meus somnis, una persona que sempre és allà quan la necessites, una persona que ara té una personeta preciosa a qui cuidar i estimar, tot i que, per això últim, té moooolta ajuda.
Ahir al vespre, fa cinc anys, estàvem a punt d’agafar un avió i vam fer conya de la meva por a volar, del viatge, de tot… l’avió el vam agafar l’11 de setembre a les 4 de la tarda, feia una hora que s’havia estavellat un avió contra una de les torres bessones… si llavors vaig ser capaç, sabent el que sabia, de pujar-hi a un aparell d’aquests, perquè no ho puc fer tranquil·lament un 16 de setembre de 5 anys després?
Avui cinc anys després, estem a punt de fer un altre viatge i, aquest cop, molt ben acompanyats. A Mart podrem celebrar aquest aniversari i el mig any de vida del petitó.
A Mart ens ho passarem molt bé i serem feliços i menjarem anissos.
T’estimem molt, ho saps, no? I sinó, doncs t’ho recordem de nou: t’estimem molt… bé, ara ho em de dir en plural: us estimem moooooolt.
JiF
[@more@]
Ai, Deric, com he disfrutat llegint aquest post! Potser perquè tinc el privilegi de conèixer aquesta persona de qui parles, immensa en la seva generositat, m’ha fet molta gràcia evocar amb tu el moment en què es va filtrar en la teva vida. I també m’ha agradat veure de quina manera vas viure tu aquell 11 de setembre de fa cinc anys. La vida té això, oi? Mentre els uns viuen fets nefastos a d’altres se’ls obren portes meravelloses. Sort n’hi ha, d’aquests contrastos! El viatge anirà molt i molt bé, ja ho veuràs! Mart us encisarà i la companyia que us hi emporteu ja us ha encisat des de fa temps. Això darrer és una de les parts més importants d’un viatge. Dóna molts i molts records a la J del JiF. Ho faràs?
Veus que be..m’has transmes felicitat.
Avui, 11 de setembre, una persona especial per mi, ha agafat un avió, per marxar fora 1 any…espero d’aquí 5 anys recordar-ho feliçment.
Petonets
és que es fan estimar! clar que sí! 🙂 us desitge que passeu molts més anys junts i que sigueu molt feliços!! 🙂
Doncs és una sort conèixer gent que valgui tant la pena, així que a cuidar-la! i ja saps, si vas poder agafar l’avió aquell cop… de què has de tenir por? de res!
Si ja de per si es dificil dir T´estimo en privat a la persona que s´ho mereix dir-ho en public es digne d´aplaudiment.
plas plas plas plas plas plas
Un post preciós Deric. 🙂
En quant als avions, suposo que si tinguéssim en compte tot el que passa arreu del món, possiblement no pujaríem a cap cotxe, ni tren, ni transport… o potser ni sortiríem de casa i no ho fem pas. A volar!! que sino no podré amagar-me dins la maleta! 😛
Que maco que et dediquin aquestes paraules…
Algú s’emocionarà…
Això és un gran regal for someone…