Fer un blog és com fer un programa de ràdio. Jo que en faig de les dues coses tinc la mateixa sensació quan pico al teclat un nou article que quan obro el micro i començo a xerrar a la ràdio. Dius el que vols, expresses els teus pensaments, els teus sentiments d’aquell moment i, quan ho fas, no penses que hi haurà algú a l’altre banda que t’escoltarà o et llegirà, bàsicament ho fas per tu mateix, una forma de treure fantasmes. Però, quan et fan un comentari o una trucada telefònica i et diuen que et llegeixen/escolten, et sents feliç per que veus que el que intentes retransmetre arriba a la gent, llavors saps que no solsament escrius/parles per tu, si no que ho fas perque vols comunicar. I, us ho asseguro, comunicar i ser correspòs és el millor que hi ha.
Quan parles per la ràdio ho fas en una sala petita, davant d’un micro fosc i, xerres i xerres, sense saber si algú t’escolta, és un misteri. De vegades deprimeix una mica pensar. "avui no he tingut trucades, ningú m’escoltava". És tan agraït tenir trucades, tenir audiència, tenir lectors… Però llavors mires en positiu i entens que, de vegades, encara que no truquin o no facin comentaris, sempre hi ha un oient, un lector.
A tots vosaltres, lectors i oients, gràcies per estar aqui.
[@more@]
Ets locutor d ràdio?
Supos que t refereixes a Cinema Paradiso no? La tenc en video i un dia daquests la veuré. Però com q mhan dit q es molt sentimental, molt romantica… no sé, esperaré a tenir un dia de molt mala llet per a mirar-la. així la cosa quedara compensada 😀
La bso la tenc i es bonissima.
I la versio de Dulce Pontes buffff… sobrenatural
ahhh, per cert, quan posis la teva pagina personal ves alerta q la superposes eh? fixathi
Je, je… Sí, és bo saber que un no parla sol. Jo la tinc, aquesta experiència, i és nefasta. Parlar al davant d’un suposat auditori i notar, en els posats, en les mirades, que tot t’ho estàs explicant a tu mateix, és la cosa més depriment que hi ha.
Però mira… un s’ha de conformar. En aquest collons de vaixell sé que parlo tot solet de cara al vent. Què hi farem…
El Grumet.
Hola Frederic. Ja he penjat el disc. Si te fa ganes, ja ho saps… Esper que t’agradi
Vaja, fer un programa de ràdio és el meu somni. A Ràdio Salt hi he estat algun cop però entrevistat. No sé si encara en Claudi fa aquell programa de música dels diumenges perquè aquí, al poble que fa suro, no s’arriba a sintonitzar.