Aquest vespre he anat a la presentació d’un llibre escrit per una amiga meva. Efectivament, com podeu suposar, el títol del llibre és el mateix que el d’aquest post. És un llibre infantil, de lectura a partir de 10 anys i fins a 110, perque, us ho asseguro, la seva lectura és àgil, amena, divertida, emocionant, aventurera, intrigant, fantàstica, màgica… I no ho dic només perquè l’hagi escrit la meva amiga, la Dolors Garcia i Cornellà, sinó perque és veritat. Ella ha publicat cap a una quarentena de llibres, bàsciament infantils i juvenils (però que un adult també pot llegir molt bé) i, com tot, en té de més bons i de menys. Encara que d’aquests darrers no en conec cap.
La presentació ha estat molt agradable, gairebé familiar de tan a gust com estàvem, rient les ocurrències del presentador, en Pau, el director del Centre Cívic de Sant Narcís (sí, el de Secrets de Família), de la Dolors (sempre tan divertida explicant anècdotes d’escriptora) i d’en Quim Bou, l’il.lustrador. L’acte ha tingut lloc a la Llibreria 22, amb l’eterna presència d’en Guillem Terribes.
Si no sabeu què regalar aquestes festes als vostres fills, nebots, néts, a vosaltres mateixos… aquest llibre és una molt bona opció.
Eh! I jo no tinc comissió encara que ho sembli!!!
[@more@]
Jo també he anat a la presentació d’un llibre, aquest vespre. I també m’ho he passat molt bé. Recordaré tot això que dius quan hagi de regalar un llibre. Gràcies per la teva crònica i per la informació, que veig que és completíssima.
Tots els que tenim fills coneixem llibres diversos de la teva amiga. Com que veig que en tindràs l’ocasió, felicita-la en nom de tants i tants nens i nenes que han disfrutat amb les seves històries. I en nom de tots els pares i mares que han pogut entretenir i educar els seus fills submergits en lectures fascinants. Cuida-la bé, aquesta amiga teva!
Ostres, que bé! Doncs ho faig directament.
Dolors: No paris de regalar-nos a tots (pares, mares, fills i filles) les teves històries. En un moment en què és tan difícil educar per tot un cúmul de circumstàncies que no ens ajuden gens -segur que tu ho saps molt bé- els teus llibres sí que ens ajuden a fer somniar els nens i els joves, a fer-los imaginar, a fer que en els seus caps s’hi instal·li la intriga, el voler saber-ne més, el continuar llegint i llegint… I això, si ho han arribar a experimentar, ja ho tenen per sempre. És una conquesta. És un cuc que s’ha esmunyit a dins dels seus cossos i que els acompanyarà tota la vida. Crec que la curiositat i l’amor als llibres és el millor que els podem ensenyar. I tu ens hi ajudes. No paris d’escriure, Dolors. No paris.
Jo també he llegit, i he fet llegir, algun llibre de la Dolors, tot i que ja fa temps que m’ha passat l'»edat» de la literatura infantil i juvenil. Però, com diu en Frederic, aquests llibres els pot llegir tothom i, de fet, em sap greu el poc ressò que se’n fa a pertot arreu, com si fos un «gènere menor», no trobeu? Em fa il·lusió saber que volta pels blogs, només espero que, després de la «xivatada» d’en Frederic, no se’ns espanti i fugi. Com et diu Acollida, no paris d’escriure, Dolors, no paris, que hi ha hagut ocasions en què m’has fet tastar unes boníssimes engrunes de felicitat, amb la tendresa que destil·les, la màgia que saps dosificar perquè no embafi ni cansi i la psicologia ben trabada dels teus relats més realistes. Ànim i molta sort!