Plou. Miro per la finestra i veig com les gotes de la pluja cauen sobre la barana del balcó destruint-se i convertint-se en milers de gotes més que salten en totes direccions: cap als jardins dels baixos, cap a la piscina, cap a dins del balcó, cap als vidres de la finestra.
[@more@]
Estic esperant a la meva mare, ve a passar el pont a casa meva. Li agrada sortir, fugir de la gran ciutat, de la selva de Barcelona i estar uns dies tranquil.la a la meva petita ciutat. És com un relaxa per ella i a mi m’agrada que vingui.
Plou. Serà un dia d’estar a casa, tranquil, a l’escalfor de la calefacció, de la llar de foc, mirant al parc de davant per la finestra. La gespa mullada, els arbres amb les fulles grogues, els bancs de fusta sense gent asseguda.
Plou. És un dia de tardor.
Aquí també fa un dia gris…i de tant en tant cauen minúscules gotetes, fa fred (12ºC) i el vent bufa a 16 km per hora…
Si fes més bon temps aniria a L’Escala a veure a ma mare…
Ostres, nano! Per la descripció que fas, vius en un lloc privilegiat.
No hi cap més gent?
Jo no molesto gens. T’ho juro que passo completament desapercebuda… Un raconet i em quedo arraulida allà com un gat. ;-p