Aquest és el darrer post que penjo aqui.[@more@]
Si més no, de forma temporal i no per falta de ganes d’escriure, sino perquè me’n vaig a Paris uns quants dies.
Agafaré un avió aquesta matinada i veuré la sortida del sol a la ciutat de la Llum, la ciutat de l’amor… I és el primer cop, en tots els meus viatges, que no tinc ganes de marxar.
Per dues raons: la primera perquè si haguès guanyat el premi al que feia referència en un anterior post, no hauria pogut marxar perquè l’entrega dels guardons és divendres. I la segona perquè ahir, com vaig dir, vaig tenir una estúpida discusió amb el meu nòvio i aixó em comporta molt malestar. Jo vull estar a Paris amb ell al 100% perque sí, perque l’estimo i "a pesar" de tot vull continuar amb ell fins que siguem vellets i no ens aguantem els pets.
Vull disfrutar a Paris, vull tenir la millor celebració d’aniversari que hagi tingut mai. Divendres és el meu aniversari, divendres farà uns quants anys, molts, que la meva mare em va portar al món, per tant, divendres és dia de començar coses noves, de nous reptes, nous futurs, no és dia d’acabaments ni de trencaments. No ho vull.
tot s’arraglarà, carinyo….
Aneu i gaudiu de Paris… Segur que tot anirà bé.
Bon viatge…i bon aniversari…
Quin ensurt, nano! Dos dies que no passo per aquí i quan torno… bé, ja ha passat. Passa-t’ho molt bé a París, passeu-vos-ho molt bé. I moltes felicitats per divendres.
és una de les primeres vegades que entro aquí,
però bé, moltes felicitats! m’has fet entristir, però
tu t’has d’alegrar i lluitar per viure un aniversari
esplèndid. Cuida’t, i espero retrobar-te més content
a la teva tornada…fins la mitjanit!
Felicitats.
Això d’aguantar-se els pets esperem que els metges ho acabin arreglant amb alguna técnica quirúrgica no invasiva o alguna cosa semblant, ei, dic jo. 🙂
Paris és increible. Feu una crepe a les escales del SacréCour, amb Paris als peus. L’escena és impagable.
Òstima, quin ensurt que m’has clavat, en llegir les dues primeres línies del teu post!
Au, va. Que París és París. Felicitats pel teu aniversari i ànim, que tot està per fer i tot és possible! (Martí i Pol dixit)
Torna, sisplau. Passa-t’ho bé, però torna. Ja!