Caçant escorpins al desert

A l’estació de trens (http://joanvlc.blogspot.com/) , se’ns parlava del desert i de les sensacions tan diferents que produeix visitar-lo. Vaig dir-li que aixó sol ja valia per fer un post i aquí estic.

[@more@]

Wadi Rum

Ara no parlaré de les sensacions que produeix estar al desert, sobretot de nit: del fred després d’un calurós dia, del cel ple d’infinitat d’estrelles mai vistes abans, del silenci, de la vida amagada sota la superfície, de la sorra fina i freda… No. Ara explicaré el que vaig fer la darrera nit que vaig passar al desert.

Va ser aquest passat mes de setembre a Jordania, al desert de Wadi Rum. Vam passar el dia en ruta pel desert amb uns jeeps d’allò més incòmodes i, a la nit, vam dormir en unes tendes de càmping. És clar, al desert no hi ha tele, no hi ha música, no hi ha distraccions humanes, així que un grupet vam abandonar el campament i ens vam endinsar en el desert a les fosques (bé, com sóm occidentals, la tecnologia no era gaire lluny i ens il.luminàvem amb els teclats dels telèfons mòbils perquè a ningú se li va ocòrrer agafar una llanterna). Teniem una idea: poder veure els famosos escorpins! El guia ens va titllar de “bojos occidentals” però ens va acompanyar i, desprès de fer-nos seure a la sorra, ens diu: “No podem estar més de 3 minuts asseguts o quiets a un lloc, perque els animals s’acostumen a nosaltres i poden venir a veure si sóm comestibles. A més si ens trobem un escorpí, l’únic que podrem fer serà lluitar contra ell perquè és imposible escapar, és més ràpid i fort que cap de nosaltres”.

No va caldre res més, ens vam aixecar de terra i vam còrrer cap a la seguretat del foc del campament. Sí, ja sé! Vam ser uns patètics caçadors d’escorpins!

Per cert, al matí, quan vam sortir de la seguretat de les nostres tendes, vam veure tot de petites petjades a la sorra que envoltaven el campament… Eren d’escorpins!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Caçant escorpins al desert

  1. isnel diu:

    jejeje, jajaja, ai que no puc parar, il·luminar-se amb les pantalles dels mòbils!!!
    No, ara de debò: jo he tingut escorpins a un pam del nas, dormint al ras en més d’una excursió, i per res del món aniria a buscar-los expressament. No m’estranya que el guia us mirés malament. 😕

  2. Ferran diu:

    Estan bojos aquests occidentals! Anar a caçar escorpins al desert… a la llum del mòbil! 😀

  3. donot diu:

    Encara deu riure el guia!
    :green:
    ptonets.

  4. kriz_peta diu:

    Jo també he estat al desert, i no vaig veure escorpins… hi havia una excursio per fer amb camell però em vaig quedar veient la posta de sol… crec que es meravellós veure una posta de sol amb aquells colors rosats en mig del desert, se’t passen un munt de coses pel cap. Jo vaig estar a un desert de Túnez, però ara no us podria dir el nom.

  5. joan diu:

    Frederic 🙂 aqui li s’ocorre anar a la cerca d’escorpis en ple desert i a la nit? el que m’estranya és que el guia us fera cas. Saps jo crec que els occidentals estem tan acostumats a la nostra societat que no acabem de copsar bé com de perillosa pot ser la natura en estat primigeni. Alli nosaltres també som uns animals més a merce de les altres espècies. M’imagine com deurieu córrer, jejeje.

    Kriz-peta, jo també vaig estar als desert de Tunisia, hi ha varis i diferents els del nort son més pedregosos i els del sud enllacen en le Sahara en la frontera d’Algèria, supose que anirieu a Tozeur i Douz.

Els comentaris estan tancats.