Vull agrair les mostres de suport i d’ànim rebudes en el meu post anterior, a tots els que heu deixat comentaris i als més de 40 que l’heu llegit.
[@more@]
No estic gaire animat encara i no trobo motius per continuar escrivint en el blog. M’haureu de perdonar tots aquells amics de l’espai que m’heu anat seguint amb les meves parides mentals i en els continus salts temporals i espacials, pel temps en que he estat, estic i estaré en silenci al meu blog. Tornaré quan estigui prou inspirat per no fer un post melodramàtic, potser serà demà o d’aqui una setmana o d’aqui un mes. Però ho faré.
Pren-te el temps que calgui. T’estarem esperant.
Una abraçada molt forta.
En primer lloc animar-te i també dir-te com ja t’ha dit l’acollida, que et prenguis el temps que faci falta, t
ànims….
Clar que sí frederic, com tots espere tornar a veure prompte nous posts, amb les forces i l’anim restablerts per seguir en eixe salt al món que és la vida. Una abraçada.
una abraçada enorme