En el nostre pais vivim bé, relativament, i podem considerar que en temes de llibertats (ara que ja hem passat els 8 anys de retrocès) estem bastant al capdavant, si més no, que molts d’altres paisos que es consideren molt més avançats que nosaltres.[@more@]Ara bé, és quan surts a l’estranger (i no cal anar gaire lluny, només creuar la frontera de la Jonquera) que veus les diferències en temes de prohibicions. Posaré només un exemple: els gossos. Aquí, en el nostre país, si tens gos ets poc menys que un delinqüent: l’has de censar, implantar-li un xip, pagar impostos només per tenir-lo, etc. I no tens cap dret: no pots portar-lo al parc a passejar; no pots entrar amb ell a cap lloc sigui botiga o restaurant; no el pots portar en transport públic ni tansols dins d’una bossa porta-animals… A mi em van fer fora d’un bosc públic al mig de la muntanya per anar amb el meu gos (lligat!) només perquè hi havia una petita ermita. Molts deures i cap dret. Alguna cosa falla, sobretot quan agafes el gos i el portes, per exemple a Perpignà, i pots entrar amb ell a totes les botigues sense que et facin fora (excepte i, això ho trobo bé, a les d’alimentació), pots entrar amb ell al McDonalds i menjar tranquil.lament i un llarg etcètera.
I ara ve el tema de les civilitzacions. Reflexionem! Potser això que he dit abans és així perquè allà els amos dels gossos són més civilitzats i tenen cura dels seus animals, de que no molestin i de que no deixin “regals” a qualsevol lloc. I és que a nosaltres ens queda un llarg camí per civilitzar-nos, per ser més educats, per respectar als veïns, per no anar pel món amb prepotència, egoisme i creient-nos el melic del món. I això s’ha d’aplicar a tots els àmbits de la vida, no solament al dels gossos, sinó a la conducció de cotxes, a la cua del supermercat, a quan anem a fer gestions a l’administració…
Cada cop crec menys en la societat, en la humanitat, estem anant de cap a l’època de les cavernes o pitjor encara perque aquella gent tenien civilitzacions: ens estem convertint en depredadors de la nostra pròpia espècie.
Carai, noi, quina conclusió més apocalíptica la teva! El que sí que és cert és que cada vegada l’educació, entesa com un valor de convivència, està més desvaluada. Sembla que parlar d’educació, de normes de convivència sigui un debat passat de moda, conservador. I jo crec que és al contrari: parlar d’educació és progressista, perquè significa parlar del respecte a l’altre, al que és igual i al queés diferent, i facilitar entre tots la convivència. Ja saps que el tema m’entusiasma: Som un barri amable i tot això…
Apocalíptica com diu l’Omar, sí, però, no gens lluny de la realitat. S’està parlant molt de si la joventut està desproveïda d’educació, i certament, a la vista està que en va justeta. Però, i la gent gran?. Faig la pregunta, perquè tot llegint-te, Joan, en imaginar-me fent la cua del supermercat, o anant a fer gestions a l’administració, m’ha vingut més la imatge de gent gran mal educada, que no pas de jove.
Tal com deia el meu avi, en aquest món de mones hi ha molta gent i poques persones.
Doncs jo alço la veu per dir que som més civilitzats els animals que molta, moltíssima, gent!!!
No t’espantis, Canari; ja ho sé que estaves dormint, maco… Pobrissó… Que t’he espantat?… No passa res, no passa res, tranquil… Psss…