Ara que encara la tinc fresca, vull parlar d’aquesta pel.lícula que m’ha colpit de manera important, potser pel moment que estic passant, m’ha arribat més.
[@more@]
A mig camí entre el documental i la ficció, aquesta pel.lícula ens explica un dia de la vida de deu cubans. Sense diàlegs, veiem com es lleven, va a la feina o a l’escola, dinen, reprenen la feina, es dutxen, sopen, i surten de casa a realitzar els seus somnis, si més no, a intentar-ho.
Unes persones en un pais, amb unes vides difícils, complicades, dures, però que no perden l’esperança. Imatges colpidores de persones reals, amb mirades perdudes, tristes, dramàtiques que, sense cap paraula, et fan regirar el cor i, sense poder evitar-ho, fan que les llàgrimes rodolin dels teus ulls.
Un nen amb síndorme de Down, vital, alegre i que dóna la vida als seus avis i al seu pare, vidu. Un reparador de vies de tren que somnia ser músic d’una gran orquestra. Un noi que vol ser ballarí. Un treballador de neteja d’un hospital que a la nit fa de transformista i la seva dona que l’acompanya. Un metge que somnia ser actor. Una jubilada que ja ha perdut tots els seus somnis…
Podria parlar molt més d’aquesta pel.lícula, del que m’ha fet sentir, però no ho faré, simplement us dic, acosteu-vos a la vostra biblioteca i agafeu-la en prèstec, i jutjeu.
Suite Habana va ser la pel.lícula d’apertura de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià del 2003 i va guanyar 12 premis al Festival de La Habana 2003 incloent el de millor pel.lícula i millor director.
Caldrà veure-la, doncs.
Gràcies pel consell, Frederic.
M’han agafat moltisssimes ganes de veure-la! A veure si la aconsegueixo! Un petò!
No l’he vista, però aquestes històries que expliques i com ho expliques, conviden a veure-la. Gràcies per compartir-ho.
Pinta molt bé aquesta pel·ícula. La buscaré.
Coi, doncs mira, no sóc l’únic. Me l’apunto per veure-la, també.