En quin món estic?

Publicat el 9 març 2005 per deric

Escrivint un comentari al Balcó de l’Omar m’he adonat que he perdut el nord o, dit d’una altra manera, que no sé on estic.

[@more@]

Vaig començar aquest blog per parlar de les coses que veia en el món, al meu voltant i, s’ha acabat convertint en un món molt petit, cada cop més petit, més tancat en mi mateix. Voldria obrir-lo però no em surt, quan faig un salt, torno en dins, em replego, faig introspecció, em costa sortir. I parlo del que m’ha passat, del que vull aconseguir, del que sento…

Però tot i així i ha coses que ni aqui les puc dir, de tan íntimes o, simplement, perque és millor dir-les en directe a la persona implicada. Tens la necessitat de fer-ho, però no t’atreveixes atemorit per la reacció de l’altra persona o, per la teva pròpia reacció en sentir-te rebutjat o, perque les paraules són dificils d’expressar i tenen infinitat de matisos diferents.

Potser aquests salts al món no em serveixen per fer un món exterior, sino totalment interior, molt personal, íntim, un diàleg amb mi mateix.

No sé, potser és que no tinc bons dies darrerament i els colors s’han enfosquit més de l’aconsellable.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a En quin món estic?

  1. pentesilea diu:
    9 març 2005 a les 23:41

    És cert que és molt més fàcil prémer unes tecles que parlar. I més encara quan un travessa una temporada difícil.
    Esper que tot passi, que un bon dia una cosa comenci a sortir bé i empenyi la resta.

    🙂

  2. aina diu:
    10 març 2005 a les 0:27

    potser et surten salts interiors peruqè és del que necessites parlar i expressar-te.. i si és així, fes-ho, i no t’amoïnis pels colors, que tard o d’hora sempre tornen.. segur que ben aviat et trucaran a la porta 😉 abraçades maco, i ànims!!

  3. omar diu:
    10 març 2005 a les 0:30

    Els salts al món interior del Frederic sempre són una descoberta de sensibilitat, una aventura per un món molt ample i ric. Espero que ben aviat, els colors dels teus dies tornin a ser ben lluminosos. Una abraçada, amic.

  4. anna diu:
    10 març 2005 a les 1:09

    Sempre hi ha altres mons possibles! Això sí amb bones dosis d’imaginació.:!:

  5. El Pensador diu:
    10 març 2005 a les 4:40

    Els meus millors desigs per a què amb l’obertura d’aquest nou dia que comença, el Sol llueixi amb aquella claror necessària per a què els colors tornin a ser vius.

  6. acollida diu:
    10 març 2005 a les 18:35

    Aquest és el teu blog, Frederic, i aquí pots abocar-hi el que tu vulguis, el que tu necessitis. No et creïs la necessitat de fer una altra cosa.
    Vinga, ànim! I continua escrivint en cada moment allò que et surti de l’ànima!

Els comentaris estan tancats.