Finalment el canari s’ha decidit a deixar-se veure, aqui teniu alguna foto de l’Alexandre: [@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
No m’estranya que el Lloro estigui enamorat. És molt maco.
Un canari preciós Frederic . Ara entenc al Lloro.
je je …
Encantada Alexandre!
Caram, l’Alexandre! Un lloro n’està enamorat? Quines coses… 😛
🙂 tinc una amiga a qui li encantaria! Quin groc més bonic! Petonets al bec :*
Alexandre el gran.
ai quina coseta, ara hja sé que le fotos qu van fer els d’Auchan eren robades i a més manipulades. 🙂
Perdó. Arribo tard a fer el comentari. Però jo sé, Frederic, tu que ets bona persona, que m’entendràs.
Mira: és que quan vaig veure la foto aquí penjada em va agafar un cobriment. Vaig pensar no pot ser. No pot ser que m’hagi deixat i hagi preferit retornar a la gàbia en comptes de respirar l’aire de mar i l’aire de l’amor. I l’Alexandre -murri com n’hi ha pocs- va aprofitar el meu esverament per jugar al gat i a la rata (al lloro i al canari, s’entén) tres dies seguits. Els paio ho ha aprofitat per conèixer tots els racons del vaixell. Uf, sort que l’he trobat. Estic esgotat però ha valgut la pena perquè m’he adonat del meu descomunal amor per aquesta bestioleta.
Aaaah, murri!…