Aquest post haguès desitjat no escriure’l mai. Hauria volgut continuar sent feliç, sent conseqüent amb les meves decisions i que no afectessin a ningú. Però no. De vegades la meva impulsivitat natural en fer les coses em porta a pendre decisions equivocades o, dit d’una altra manera, no tan meditades com crec que ho estan en el moment de pendre-les.
[@more@]
M’estic referint al fet de treure la Lula de la gossera. Bé, d’això no em penedeixo gens i sé que vaig fer bé. Però ara també sé que em vaig equivocar amb ella. No perque sigui una mala gossa, al contrari, és carinyosa (massa), juganera, fidel… però també és una gossa de caçera, necessita espai per viure, espai per còrrer, anar pel bosc, ensumar el rastre d’animals, perseguir-los, viure lliure… La Lula no és una gossa per tenir en un pis. La Lula no pot viure en un pis.
Resultat d’una setmana vivint en un pis: revolcada al llit desprès d’anar de passeig i tornar bruta; roba meva escampada per tota la casa; sabatilles amagades; el Canari espantat; el sofà mossegat i estripat; l’orquidea a fer punyetes; una làmpada trencada; vàries fotos per terra…
Per això, per ella i per mi, l’he dut a viure amb una noia que té una casa de turisme rural a prop del bosc. Allà tindrà una casa de 800 m2 per viure i una extensió de 3.000 m2 de jardí per còrrer. M’ha costat separar-me d’ella, però amb aquestes condicions, estic feliç per la Lula i perque sé que allà també és volguda i des de ja mateix, estimada.
Ara què faré jo? No ho sé, però tinc clar que en un pis no pot viure un gos gran, per això continuaré cercant el company de pis perfecte i, el més petit posible.
Una abraçada molt i molt forta…
Tot anirà bé, Frederic. Segur. Un petó fort
Ei! Pensa que si mes no, has tret una gossa de la gossera per portar-la a viure en un lloc gran, on podrà correr!
És cert, en un pis és necessari un gos petit… però oblida’t de trobar les sabatilles cada dia al mateix lloc! Es cosubstancial amb els gossos amagar-te les sabatilles! 😀
Això no és greu , homeee!
El gos deu estar més feliç que un ginjol i tu més tranquil que una mata de julivert.
No et compris un aquarium, són avorridíssim i fan verdet. Els ocells embruten molt i ratllen. Els gats no em fan el pes. Els hamsters menys Les tortugues, un cop s´han menjat l’ enciam, ja ho tenen tot fet Les serps i les igüanes fan fàstic. Com a màxim, màxim agafa un gos petit, si de cas.
com ara un pequinès? :green:
Frederic m’alegre per la Lula i per tu i amés podràs veure-la i saber d’ella i com diu Josep l’has treta d’una gossera .Ànims i agafa-t’ho amb tranquilitat, (jo sóc el menys indicat per dir-ho perquè sóc també molt impetuós) però ja veuràs com trobes el company o companya adequat de pis. Un gosset xicotet com els que jugava el Tristany quan era menudet a ca la tieta :green: veritat que sí Elisenda?:D
i tant, joan, i tant 😀 però encara no sabem què li va fer tristany al pobre pequinès… i sembla que ens farà esperar una mica…