No hi ha res que odii més que facin obres en el meu lloc de treball i avui se’ls ha ocurregut canviar les portes d’entrada a l’edifici, és a dir, estan fent obres a 6 metres de la meva taula plena de papers i feina pendent.
Normalment de la feina pendent diem que cria pols a sobre la taula, doncs avui aquesta expressió no ha pogut ser més encertada.
[@more@]
Hi havia pols per tot arreu i un sorolls infernal que no deixava tenir cap conversa amb la persona que tenia asseguda al meu davant i molt menys parlar per telèfon sense haver-ho de fer a crits. Crec que m’he quedat afònic i tot.
Diuen que hi ha per un parell de dies i que desprès tindrem una porta automàtica. Ara bé, l’obra la fa la brigada municipal, per tant el parell de dies pot ser ben bé una setmana, comença per la porta i qui sap amb què acabarà.
Ah! I ja ens han dit que amb aquesta nova porta, a l’hivern ens pelarem de fred! En fi… qui deia que ser funcionari és un xollo?
Ostres… que dropos ens tornem eh!!! Són necessàries les portes automàtiques?¿?¿ Qu+e no tenim mans o què passa? …i a sobre per fer-les et molesten mentre treballes!
Que extrany és això de la «comoditat» …dovint la trobo absurda…
Un petonet i a agunatar el soroll, que espero duri poquet ;)!
Q-ions. Doncs ja ho sento. Però ja s’ho podien currar per fer-ho de manera que hagueu de passar fred, no?
Lluneta, les portes automàtiques són moooolt necessàries. N’hi ha que tenim les mans ocupades a les rodes de la cadira per desplaçar-nos. 😉
Com t’entenc! No suporto el soroll de les obres, pròpies (vull dir si són al mateix edifici) ni alienes! A les tardes, durant una setmana, havia d’aguantar que a l’aula del costat fessin anar tota l’estona el blackanddecker i el martell. Brrrrrrr Per sort, va durar només una setmana, però el temor intern era que allà hi feien classes de bricolatge 8|
Jejejeje!! Doncs avandona de tant en tant les escales mecàniques i l’ascensor, home ;)!
És un hàbit molt saludable que pocs fem, però sinó «t’oxidaràs» jejejejeje!!
Et convido a fer un dia sense comoditats… a veure que tal et sents ;)! Quan puguis triar, tria les escales, o el camí més maco (encara que sigui més llarg) ja veuràs com el cos t’ho agraïrà ;)!
Un petoneeeeet i a fer cames,tu! 😛