PLOU!

Ara mateix està plovent. Estic a la meva altre casa, bé, ja sé que no és meva, és del meu noi, però la sento tan meva com la meva pròpia (encara que no contribueixi amb l’hipoteca).

Doncs, com deia, estic mirant per la finestra de l’estudi el teulat de la casa del costat tot moll i, més enllà el carrer humit i, una mica més enllà les copes dels arbres netes de la pols acumulada durant tants mesos.

No sé si durarà gaire o no aquesta mica de pluja. Ja convindria que plogués tot el que queda del dia (això en recorda el títol d’una pel·lícula) i tot demà i tot demà passat i l’altre i l’altre i ja prou. Amb quatre dies i mig estaria bé, però el cap de setmana que ens deixi disfrutar-lo amb sol per anar a la platja o, simplement, per passejar. Aquest proper cap de setmana tinc convidades a casa i no vull tenir-les tot el dia tancades.

I parlant de dissabte i diumenge, ahir va ser un dia especial. Vam celebrar l’aniversari de la persona que més estimo i el de la meva millor amiga. Imagineu quina celebració! Genial! Vam estar tan a gust. La llàstima és que faltaven alguns dels nostres amics, però és clar, no sé si era motiu de pena o no el que no estiguessin presents si tenim en compte que estan de viatge, uns a Grècia i l’altre a l’altra banda de l’Atlàntic… Estic segur que nosaltres els vam trobar més a faltar que ells a nosaltres.