Dietari 14

10 respostes a Dietari 14

1. JosepArnau diu:

   2 agost 2005 a les 20:43

   Llastima que ens costi tant adonar-nos de les riqueses que tenim, fins i tot a vegades ho fem massa tard.

   Salutacions.
2. joan diu:

   2 agost 2005 a les 22:45

   jo cada vegada em sent més ric perquè valore més els amics i perquè sé que dispose d’ells 🙂
   Estàs molt prolífic Frederic…és l’estiu? 🙂 abraçades
3. vell artista diu:

   2 agost 2005 a les 23:34

   Quanta raó en Lao Tsé, quanta saviesa…el problema és que ens costa dir “en tinc suficient”, sempre en volem una miqueta més, a més vivim en temps en què els conformistes estan mal considerats i els ambiciosos són admirats. A mi (per part de pare) em van intentar inculcar això de l’ambició, però (gràcies a la part materna) els resultats han estat més aviat nefastos. Jo valoro molt el que tinc…i no saps com n’arribo a ser de rica!
4. acollida diu:

   3 agost 2005 a les 11:17

   Quanta raó, Frederic, quanta raó!
5. el Lloro diu:

   3 agost 2005 a les 11:22

   Sí, en Frederic té molta raóóóóóóó!!! Jo sóc ric amb les meves plomes i els meus amiiiiiiiiiiiics, i ja estààààààààà!!! I en Frederic és amic meuuuuuuuuuu!!! Aiiiiiiiii, en Frederiiiiiiiic, raig de sol enmig de la nuvolada espessaaaaaa, jonc esvelt enmig de les bardisseeeeeeees, barqueta de pescador enmig d’una armada naval senceraaaaaaaaaaaa, llir entre caaaaaaaaaaaaards, mongeta de Santa Pau enmig d’una sopa avecreeeeeeeeeeeeeeeem!!! Aiiiiiiiiii, que és macoooooooooooooooo!!!
6. acollida diu:

   3 agost 2005 a les 11:23

   Ai, quin dia que ens espera… Lloro, ja has parlat així d’en Frederic en un altre bloc.
7. pentesilea diu:

   3 agost 2005 a les 12:17

   és complicadíssim avui dia dir «prou», és tot un art
8. isnel diu:

   3 agost 2005 a les 13:30

   Ric i, a més, feliç (suposo). Quin pensament més maco, frederic (mongeta de Santa Pau enmig d’una sopa avecrem, jajajajajajajajajaja…, que inspirat que està avui, el Lloroooooo…)
9. maifred diu:

   3 agost 2005 a les 18:21

   jo sempre necessito més, sobre tot de…
10. vell artista diu:

    4 agost 2005 a les 19:24

    No, de cap manera és dolent voler tenir una mica més, tot el contrari, la motivació d’una superació, sempre és bo millorar, i tot, tot és sempre millorable. Les conquestes petites vistes com petites ambicions les veig com una cosa sana i natural. Però he conegut gent tan ambiciosa, gent a qui els resulta quelcom impossible gaudir del que tenen a tocar de la mà perquè només viuen pendents del “més” i aquesta és la causa de la seva ceguesa, ceguesa que fa que no estiguin mai feliços del tot, aix…a mi de moment em queda molt per aprendre i molt per millorar, pas a pas…

Els comentaris estan tancats.