Hi ha moments a la feina en que disfruto i em sento satisfet, sobretot quan he pogut arreglar algun problema o error detectat i la persona que està a l’altra costat de la taula marxa contenta i satisfeta.
Avui m’han passat dos casos així i els dos m’han arribat de rebot (perquè ja estic retirat de l’atenció directa) en el moment en que dues companyes diferents no ho han sabut o pogut resoldre, me n’he hagut de fer càrrec i, feliçment, eren més senzills de solucionar del que semblaven en un principi, un era un error que ens venia imposat i l’altre un de nostre.
Finalment les dues persones han marxat contentes per dos motius:
1.- En un principi s’havien espantat pels problemes inesperats que els representava tenir-los.
2.- Perquè s’han pogut resoldre positivament.
El primer cas ha estat un senyor que s’ha posat molt nerviós i veient com podia anar la cosa ha estat quan m’he ficat pel mig, per salvar la situació i a la meva companya. He fet servir la frase màgica: "Tenim un problema, no passa res, busquem la solució". Ha sigut escoltar-la i passar-se-li tots els nervis.
El segon cas ha estat una mica diferent però en definitiva el procediment ha estat el mateix.
En fi, que ja veig que la meva vocació és la de resoldre problemes.
[@more@]
uuups! per un moment t’he imaginat amb capa, o fent-te super elàstic, o… en fi, si treballes resolent problemes no podràs fer vacances! 😛
no, de veres, m’encanta la frase màgica. Senzilla i sensata. Enhorabona! 🙂