L’altra tarda anava cap al poble de l’aigua per la N-II quan, a l’alçada on estan fent les obres per ampliar la carretera a 4 carrils des de la ciutat del 17000, veig a un suposat esportista fent footing pel voral de la carretera.
Em vaig quedar una mica de pedra per vàries raons:
[@more@]1.- Era a la tarda amb el sol ben alt i escalfant de valent.
2.- El senyor (de certa edat) no tenia gaire pinta d’haver fer molt d’esport anteriorment.
3.- Corria al costat d’una carretera respirant els fums dels cotxes amb els pulmons ben dilatats.
Realment estava fent salut? Jo crec que no. Amb la calor podia patir un infart; agulletes segur que agafaria; els pulmons li quedarien negres dels fums; corria perill d’atropellament; els peus es destrossen de còrrer sobre asfalt… Mil i una raons per pensar que l’home no està bé de la xaveta.
Per mi no era esportista, era un suïcida en potencia.
totalment d’acord. Hi ha qui pensa que anar a córrer és posar-se les bambes i pies para que os quiero. En fi, la gent fa moltes animalades. Sobretot a les hores que més calor fa.
Això és culpa dels americans, tanta tele i tanta tonteria i tots a imitar el sistema de vida americà i fins i tot l’última mona es pensa que és un senador de Virginia en potència…vull dir que hi ha gent molt tonta i influenciable 🙂
Molt sovint és falta d’informació: en la meua família correm tots, i, quan hi vam començar, vam fer moltes animalades justament per això.
En canvi, si es fa en unes condicions un poc més sensates, arriba a ser molt i molt agradable, i molt més divertit del que pot semblar als que no ho han tastat o no els agrada.
Tan maco que és passejar a la fresca per un camí tranquil. Jo crec que era un exhibicionista.
Exibicionistes? On? on? 😉
jo coneixia un noi que cada tarda d’agost caminava 30 minuts a les 3 de l tarda per agafar el metro podent agafar la mateixa línia just a sota de casa seva. ales 8, quan tornava, si que feia just fins a casa, pq , segons ell, estava cansat