El mes d’agost, pels que treballem, és un mes estrany, al menys per mi. Em provoca una sèrie de reaccions contradictòries. Per una banda estic content perquè és l’estiu, a la feina es treballa de conya, pots conduir i aparcar tranquil.lament, aprofites les tardes per passejar, anar a la platja. Però per altra banda notes l’absència dels que han marxat de vacances i són molt i molt lluny d’aqui. Ets (soc) feliç per ells, perquè s’ho estan passant molt bé, estan de viatge, estan de vacances…
No puc evitar sentir-me una mica orfe d’amics, de familia. Potser és veritat que si estiguessin aqui tampoc ens veuriem aquests dies, però saps que són aqui, que en qualsevol moment pots agafar el telèfon i dir: "Ei! Anem a fer un cafè!" I només això et recomforta. Però ara no, ara depens d’una trucada que no es fa, d’un email que no arriba…
[@more@]
I l’altre cara de la moneda és quan fas vacances. Quan tothom ja ha tornat i ha començat a treballar de nou i dius: "Nois, ara em toca a mi! Marxo!" I agafes un vol camí del desconegut.
Les meves vacances comencen el 3 de setembre, encara no sé on aniré de viatge, però segur que algun lloc (de moment ens hem quedat amb dos països: Guatemala o Senegal). Llavors l’absent seré jo, encara que potser no em trobin tan a faltar, els faré dentetes penjant el cartell de: Tancat per vacances (de moment escrit en minúscules, però ja arribarà, ja).
A mi abans em passava el mateix Frederic, sempre tenia vacances quan els meus amics no le steniesn, normalment a setembre o fins i tot octubre però són uns mesos boníssims per viatjar, trobes lloc on vulgues i a uns preus molt més bons. Ara que tinc vanacnces com tothom a l’esttiu doncs la veritat no m’agraden tant i abans mira que les desitjava tindre a l’agost… aiii i és que mai estem conformes 🙂 hehehe..
I jo si et trobare a faltar quan te’n vages de vacances Frederiiiiiiiiiicccccccccc!!!!! 🙂
Té raó el Joan, Frederic, tu anirás a qualsevol lloc amb uns preus molt més raonables i no t’ho trobaràs tot atapeït de gent. Però sí que és veritat, també, eixa sensació de solitud. Paciència!
A veure, frederic, a veure: ho acabo de comptar i, al meu correu, hi tinc nou correus teus d’entrada i nou correus meus de sortida. I, entremig, hi ha hagut alguna trucada, un parell de MSN (com a mínim) i un parell o tres més de SMS. I només en tres dies!!! I aquest cap de setmana… bé, aquest cap de setmana, segurament farem dos sopars i un dinar plegats. Em sap molt de greu que et sentis orfe d’amics… molt… moltíssim… snif…
Això que «depens d’una trucada que no es fa, d’un e-mail que no arriba» m’ha arribat a l’ànima. Ai).
Però tot plegat de bon rotllo, eh? 😉 Que ja sé a qui trobes a faltar, home, que ja ho sé…
Ah! Molt agraïda per la seva consideració, míster frèderic. Sincerament seva, isnel. A disposar.
Ja imagino com et deus sentir, però igualment tu disfruta de les vacances, que segur que les tens ben merescudes!!!
uns que van i altres que venen… els que han d’estar segur que estan encara que no estiguen i més prompte o més tard estareu tots 🙂
Bones quasi-vacances!
(ui, que críptic m’ha quedat…)
Jo tambe treballo a l’agost, tot i que dema marxo 5 dies a Praga. Apa que et muntaras un bon viatje eh?