La resposta a la pregunta de si m’ha agradat el Senegal és: sí. Ara, amb la distància que dóna una setmana d’haver tornat, ja ho puc dir i assegurar.
Tot i:
els problemes de convivència, les incomoditats, els dies sense dutxar-se, la calor, els llits de canyes, els mosquits, l’aigua no potable, la set, l’arrós amb pollastre de cada dia, el cansament, la llet amb pols i el nescafè de l’esmorçar, els forats a terra per w.c., l’humitat, els cotxes atrotinats, les carreteres impracticables, la pluja, la bruticia, la sorra, la merda, la roba permanentment bruta i molla…
Però també:
els colors vius (el verd dels arbres i l’herba, el blau del cel, el gris del mar, el marró dels rius, el negre de la pell de la seva gent, el vermell de les carreteres, el groc dels cotxes, els colors dels vestits de les dones…); les olors ( la terra desprès de la pluja, del menjar cuinat als poblats, dels cereals, de la fruita…); el tacte (de la terra vermella, de l’herba tallada, de les mans dels nens…); el gust ( la fruita, de la salsa de ceba, de la llet autèntica, del fruit de baobab…); el contacte amb la seva gent, la seva hospitalitat, la seva amabilitat, el somriure tímid de les noies, l’alegria dels nens, la força i resistència dels homes, la seva felicitat, la seva música, el seu ritme…
Sí, el viatge ha estat una experiència enriquidora i sí que hi tornaria (amb unes altres condicions) per veure tots els llocs que em vaig perdre en aquest primer viatge.
[@more@]
Quina enveja més sana que em fas! D’això… aquestes «altres condicions» podrien, potser, incloure alguna blogger que porti les maletes? :p
Petonets!
quina foto més preciosa!!! 🙂
m’alegre que la balança s’incline per les coses positives. Ara que has tingut una primera expedició d’exploració ja podràs tornar amb més coneixements per acabar d’arrodonir l’experiència.
Així que l’indiana i la vegetariana us van donar mala vida…? ains…
Potser que també jo vagi a conèixer el pais que em va veure nèixer
el millor és que d’aquí un parell de setmanes més prevaldran només totes les coses bones. penja més fotos, que són superboniques!
Quin post més bonic, Frederic!
I la foto és una preciositat, noi! Vés-ne penjant, de fotos, sisplau, sisplau, sisplau.
Un petó, maco!
Uau Frederic!!!!! Quina enveja sana que fas… realment aixo no va ser un viatget normal… Ara superar-ho serà difícil…
Quina records i imatges més maques…
Savia que t’havia encantat els teus ulls reflexaven que n’acabaves de vindre d’un somni i quin somni més bonic que el de la humanitat, veure, olorar, tocar…sentir :)))
dabvant d’una mirada i un somriure com el del xiquet de la foto que pots fer sinó deixar-te omplir el cor de dolçor? Una abraçada
Amb els ulls tancats faria un viatge com aquest!. Ha de ser tot tan maco.. aissss…