Quan venen els dracs

Aquest matí m’he llevat preocupat, ja fa dies que intueixo que aviat vindran els dracs blaus. De fet ja fa més de dos anys que aquests dracs van venint poc a poc, van deixant pinzellades del que volen aconseguir i és que els hi va sentar molt malament perdre el poder en el país de Dracònia per culpa de la manipulació (segons les seves paraules) que van fer els dracs vermells dels fets que, feia poc, havien sacsejat el pais pocs dies abans de la gran revolta.

No van pair mai aquella derrota enfront dels dracs vermells i sempre els han anat fent la guitza i com, en el seu país no aconsegueixen tenir prou credibilitat ens ha tocat a nosaltres el rebre. Diuen que tots els problemes de Dracònia són culpa nostra, els seus veïns, el país Surrealis, nosaltres que sóm un país pacífic, dedicat a mirar-nos el melic continuament i a queixar-nos de tot però sense fer res.

[@more@]

Primer ens van atacar des del mitjà de comunicació oficial dels dracs, una emissora de ràdio de nom impronunciable, després cada vegada que feien un discurs als draconians i, ara, ja ho fan des del seu exércit, donant veu al comandant general dels dracs més blaus de tots, de fet aquests són gairebé dracs negres, els pitjors de tot perquè viuen anclats en el passat quan el Gran Drac Negre governava Dracònia i ens tenia a nosaltres sotmesos també. L’actual drac vermell que té el càrrec de ministre de defensa l’ha tret del càrrec però el mal ja està fet, ha plantant la seva llavor malígne en el cervells dels altres dracs i, alguns, fins i tot l’han justificat.

Els surrealistes començem a estar ben cansats i ens preguntem perquè els draconians i, sobretot els dracs blaus, no intenten solucionar els seus problemes sense criminalitzar-nos continuament? Jo crec que ens tenen enveja, ha de ser això, sino no s’entèn aquest odi cap a nosaltres que només volem viure en pau i equilibri al nostre país, Surrealis.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 comentaris a l'entrada: Quan venen els dracs

  1. Ignasi diu:

    No són dracs.

    Són putes rates llefiscoses.

    I perdó per l’ofici més antic de la història i per l’entranyable Mickey Mouse

  2. Chat diu:

    El problema és ben bé el que tu has dit:
    que els habitants de surrealis es queixen molt per no fer res, ais!

  3. Coincidisc amb l’Ignasi: no són dracs; de fet no arriben ni a cuc de terra. A tot estirar, amebes.

  4. Tristany diu:

    Els dracs blaus sempre han viscut de les seves colònies. Allà han practicat el genocidi, l’etnicidi, l’expoli i el saqueig. Això sí, els hi van ensenyar qui era el Déu veritable, el seu. Fa temps que van perdre les seves colònies i ara viuen de la darrera que els hi queda, una que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Caldrá comprar plaguicides contra els dracs blaus.

  5. mikel diu:

    L´unica escletxa de llum que en aquest moment veig en tot aixo es que els draca blaus per si sols sembla ser que no podran mai pas fer res , sempre necesiten del suport d´altres dracs , aquells que fins ara acostumaben a ajudar blaus o vermells segons de com bufes el vent , si cumpleixen el promes el proper cop ningu ajudara als dracs blaus i els deixaran ben sols….sera possible el miracle??

  6. Ignasi diu:

    De tant en tant ja saps que m’encenc fàcilment però amb la realitat que vivim cada cop em resulta més difícil mantenir la calma.

    Només ens faltava la versió virtual del se sienten, coño, del nou tejerín… Món de rates.

  7. isnel diu:

    Jo tampoc em puc creure que siguin dracs. Però tampoc cap altra espècie del regne animal. Què més voldrien ells? Au, home!

  8. Unmei diu:

    Dracs????? Jo més aviat els consideraria de orcs!!!!
    I el drac negre seria Sauron!!!!!!!!!

  9. Frederic, ja se què has fumat i què escoltaves mentres 😀

  10. JosepArnau diu:

    Contra els dracs, com a catalans, ens faria falta el nostre patró, Sant Jordi, que diuen va matar el drac.
    Com que som més aviat pacifistes i n’estem fins als c…. de dracs blaus, negres i tota la xusma, el més senzill seria tocar el dos.

    Que bramin tant com vulguin, a cal veí, ja han demostrat que la paraula democràcia ni tant sols existeix al seu diccionari.

  11. Liendre diu:

    Drags?
    Trolls?
    Orks?
    Potser fantasmes?
    Fantasmes d’un passat no gaire llunyà,que tenen una permanecia subvencionada pel cacicatge de la Draconia profunda…

  12. joan diu:

    aixxx no em parleu del blau que pera cí baix encara estan en guerra el dracs pensant si són blaus o rojos o ves tu a saber si simplement són espectres erreants sense forma i color 🙁 cre, crec que la sort que tenim tots és que hui en dia no es permetria des dels vertaders comandaments dels dracs que no són altres que la globalització econòmica que a Europa hi hagués un colp que desbaratés tot el continent i per eixa banda pot ser no arriben a més que a dir brofegades perquè si no ja hauríem d’anar buscant on amagar-nos de noves persecusions que no vull ni imaginar.

  13. Rem diu:

    L’autèntic problema, tal com jo ho entenc, és que els dracs de Dracònia (tots, els de tots els colors)tenen uns aliats surrelaistes: les formigues. Tothom sap que les formigues, quan estan ben amagadetes en els seus caus, fan una dormideta i somnien que són dracs. Les formigues volen ser dracs i per això, les de Surrealis, quan senten bramar els dracs, s’arronsen i diuen: “Potser n’estem fent un gra massa. Potser que afluixem…” Semblen porugues, però la veritat és que somnien que potser seran dracs, si fan això.

  14. Com què dir, ja ho heu dit tot; a mi em tocarà la part més literària. Una molt bona fantasia, per plasmar-ne la realitat. Si et decideixes a continuar, Frederic, el llibre té bona pinta. I, no et preocupis, que de polítics i tertulians que et facin de muses, no te’n mancaran.

Els comentaris estan tancats.