Aquesta és una d’aquelles pel.lícules que, quan més les disfrutes és quan surts del cine i comences a pensar en ella, en la història i en el que significa per les dues persones que la viuen i, també, com no, per les persones que són al voltant d’ells i les pateixen.
També és un fantàstic exemple de com es pot fer un gran film de dues hores, a un ritme pausat, tranquil, equilibrat, d’imatges molt belles, a partir d’un relat de només 43 planes.
Sé que per molta gent pot semblar una pel.lícula lenta, però no ho és, gens ni mica, la història va evolucionant de forma important a cada escena fins arribar al final. I és molt interessant també, descubrir el pas del temps gràcies a petits detalls que ens va posant l’Ang Lee per fer-lo evident sense la necessitat de posar subtitols amb l’any, com la tele en B/N, desprès en color, el ganivet elèctric, els cotxes, les subtils arrugues dels protagonistes o, fins i tot l’incipient panxeta d’en Jack…
Al final de tot una conclusió: Val la pena malgastar la nostra vida, destruir la felicitat només pel què pensarà la gent?
[@more@]
La peli és grandíssima, si senyor! Ara bé, discrepo amb tu en una cosa… No és que «destruíssin» la seva felicitat «pel que drià la gent», en la época que retracta la peli a la gent homosexual LA MATEN, així que em sembla que ténen un motiu de pes per amagar-se, i tot i així…
No l’he vist, encara. N’he sentit a parlar molt —i bé. I, no, no està bé destruir la felicitat pel que pensarà la gent. Ara, com diu l’Anna de forma molt encertada, hi ha cops, en els que el que la gent fa sense pensar, perquè simplement ho pensa —noti’s la incongruència—, pot ser molt perillós. I, el perill, excusa.
L’amor no entén d’etiquetes.Sempre que he vist i gaudit una bona pel·lícula d’amor mai l’he vista emmarcada i tancada hagen estat homes i homes, dones i dones o homes i dones qui les visquessen. És com tu dius una pel·lícula tranquil·la amb el ritem del llenguatge cinematogràfic, bella en escenaris, gairebé bucòlica com en el millor Virgili. I malgrat tot estic d’acord una mica amb l’Anna. No crec que destruïsquen la seua felicitat. Crec més bé que és un clar exemple de com la felicitat de l’amor es pot viure i gaudir «a pesar de tantes coses». Les circumstnàncies en poden impedir però certes, importants, com poder viure-la en llibertat però no poden impedir viure i sentir l’amor. tens raó és una d’eixes pelis que comences a assaborir-la després quan hi penses.
Una abraçada 🙂 i un beset :))
Justament ara vinc del cinema de veure Brokeback mountain.
M’ha passat el mateix, un pic al cinema no la gaudeixes prou, es quan surts i recapacites sobre el film que t’adones realment de les coses.
El quid de la questio si fos basada en la actualitat, seria el que comentes, que dira la gent? Pero en aquells moments les coses no eren pas tant facils, com tampoc ho son pas ara vaja tot i que han millorat.
jo la vaig veure ahir nit
no, no només és una història d’amor gay, és un veure que les coses no evolucionen, que possiblement si jo estés en la mateixa situació seria més Ennis del Mar que Jack Twist, per la por al que et pot passar no al que diran. Bé, sí, suposo que al que diran també
Vaig sortir del cine i vaig pensar que era una peli de 6, realment vaig trobar que se’m feia llarga i que faltava una mica de química entre ells, però el tema ha quedat, hi he somiat i hi porto tot el dia pensant
Jo la recomano
iiiishhhh… a veure si trobo algun dia per anar a veure-la!
La tinc pendent de veure. De moment tot el món em diu que no està una mica sobrevalorada, però vaja… ja la veuré i ja diré.
ei!!!!!!! Jo encara no l’he vist, però m’han dit que ha estat rodada al poblet de Canadà on vam estar. Quina il·lusió. A veure si aviat l’anem a veure. En principi l’anirem a veure aquí a Buenos Aires junt amb la Shannon: la noia que viu a Fort Macleod!!!
no l´he vist , pero ja hem fa por perque tothom en parla molt be i hem sembla que m´estic creant mases expectatives.
M’han dit que l’anés a veure!. Ara falta trobar el lloc, el moment i la persona adequada XD
Jo també la vull anar a veure!
I a mi, m’han dit tantes coses bones com dolentes d’aquesta peli… Ja no sé que m’hi trobaré!
… i la resposta: no, no i NO!!!
La pel·lícula, una preciositat…