Havia de tenir-ho enllestit per demà, però quan no es pot, no es pot. I és que treballar sota pressió no m’agrada, això ja ho faig prou a la feina, no cal que passi el mateix quan el treball és per plaer, no vull angoixar-me.
Demà s’acaba el termini. Ho sé. Però la inspiració, les ganes de fer no m’han acompanyat i no estarà. Què hi farem? Per una altra ocasió. El que realment importa és no deixar-ho perdut, si no, acabar-ho, així quan torni a sortir l’oportunitat ja el tindré fet.
Al mateix temps també aprenc la lliçó de que no m’he de marcar fites a tant curt termini, jo necessito més temps, molt més temps, no sóc cap professional. Ara ja ho sé.
[@more@]
No et preocupis, tindras altres oportunitats, a mes a mes , les presses no son mai bones conselleres.
a mi em passa algo semblant, potser ja estava present en mi quan de petit no m’agradava jugar a jocs contra rellotge. Em posava nerviós
quan les coses es fan per plaer més val anar fent i no marcar-se dates. Almenys més val per mi… cadascú…
ànim! ara que ha passat el termini pots continuar el projecte sense presses!