Water

Aquesta pel·lícula de la directora Deepa Mehta situa la seva acció al 1938 però ben bé podria estar ambientada a l’actualitat perquè, tot i parlar-nos d’unes velles tradicions abolides en l’actualitat per les lleis, en la cultura popular no ho estan pas.

Ens parla de l’anul·lació de la dona com a persona explicant-nos un exemple del que passava a l’Índia quan una dona quedava vídua. Deixava de ser dona, de ser útil a la societat, de tenir cap valor, essent rebutjada per tothom i reclosa en cases on, amb prou feines, podien subsistir, amb l’única missió d’esperar la mort. Fent-nos un retrat d’unes dones que lluiten per subsistir, d’unes dones que tenen profundament inculcades a la seva ment els prejudicis de la societat on viuen i que, per això, s’exclouen elles mateixes. Però gràcies a la presència d’una nena que no entén perquè la tanquen allà amb només vuit anys pel sol fet de ser vídua, algunes d’elles veuen una llum i es comencen a qüestionar unes tradicions que les menyspreen per l’únic fet de ser dona.

És una pel·lícula dura, sensible però no sensiblera, amb un repartiment excel·lent. Una pel·lícula totalment recomenable, per tothom.